Un Ajuntament de Madrid facilita als seus ciutadans el laberíntic procés burocràtic per apostatar
El complicat procés de sol·licitar l'apostasia ja no és tan difícil si vius a Rivas, a Madrid. L'alcalde de la població, d'Esquerra Unida, ha decidit posar-ho fàcil als ciutadans que decideixin esborrar-se dels llistats de catòlics. La primera ciutadana a sol·licitar l'apostasia ha estat una senyora de 77 anys. Malgrat la seva edat, assegura que no vol pertànyer a cap base de dades de l'Església catòlica. No recorda ni quan ni on va rebre el baptisme per primera vegada però recorda que va fer la primera comunió vestida de falangista en presència de la dona de Franco, Carmen Polo.
La primera visita que ha rebut la nova Oficina de Defensa dels Drets, el nou servei que ofereix l'Ajuntament de Rivas, a Madrid, per ajudar els ciutadans a tramitar la sol·licitud d'apostasia, és a dir, negar la fe de Crist rebuda durant el baptisme, és la de Julia Antón, de 77 anys, que afirma que no té fe ni n'ha tingut mai.
"Vull apostatar perquè al llarg de la meva vida he arribat a la conclusió que Marx tenia raó quan deia que les religions són l'opi del poble", afirma Julia, i conclou: "Només crec en el que puc veure." Ara el seu Ajuntament l'hi posa més fàcil. I és que el procés per sol·licitar l'apostasia està ple de complicacions i laberíntiques gestions. De fet, Julia Antón ja ho havia intentat abans, i no se n'havia sortit, i encara ara es mostra reticent a aconseguir el seu objectiu malgrat l'ajuda de l'Ajuntament. "Em moriré sent catòlica", afirma resignada.
L'alcalde de Rivas, José Masa, d'Esquerra Unida, ha explicat que l'Oficina de Defensa dels Drets "no va contra ningú", sinó que pretén ser una ajuda per als ciutadans en la defensa del seu dret a la protecció de dades i l'apostasia "no deixa de ser un dret més que els ciutadans ens vénen a reclamar".
Les laberíntiques gestions per apostatar
Per apostatar, s'ha de demanar a l'Església catòlica que esborri les dades personals de l'interessat de tots els seus registres. Per fer-ho, s'ha d'enviar una sol·licitud a la parròquia en què s'ha rebut el sagrament del baptisme, i una altra a l'arquebisbat, ja que al seu arxiu hi ha còpia de tots els llibres parroquials.
Però l'autoritat eclesiàstica considera que els llibres de baptismes, confirmacions i matrimonis recullen fets que no es poden anul·lar per decisions posteriors, i aquí és quan poden començar els problemes. Així doncs, si l'arquebisbat es nega a esborrar el nom d'aquests registres, el sol·licitant ha d'acudir a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè exigeixi a l'autoritat eclesiàstica que compleixi la llei.
Els requisits que es demanen, però, varien molt en funció de la diòcesi; les de Madrid i València són les més exigents i la que menys, la de Pamplona, la primera a reconèixer oficialment el dret de l'apostasia, el 1993. Per l'Església, però, apostatar és un pecat que va contra el Primer Manament i que es castiga amb l'excomunió.
