Troben un gran llac d'aigua líquida al subsol de Mart després de 30 anys de recerca

Un llac d'aigua líquida, de vint quilòmetres de llarg, sota els gels dels pols marcians. És la troballa que ha publicat aquest dimecres la revista Science i que posa fi a més de trenta anys de debats.

La presència d'aigua líquida sota els pols glaçats de Mart va ser proposada el 1987 per Stephen Clifford, però fins ara no s'havia pogut confirmar. Ara ho ha aconseguit un equip d'investigadors italians encapçalat per Roberto Orosei, de l'Institut Nacional d'Astrofísica.

Els autors han utilitzat un sistema que s'havia fet servir a la Terra per detectar aigua líquida sota la gruixuda capa de gel que cobreix l'Antàrtida: un radar. En el cas de Mart, han fet servir un sofisticat instrument de la nau Mars Express: el MARSIS, acrònim de Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding.

El MARSIS envia senyals de radar que penetren en la superfície, inclosa la capa de gel que cobreix els pols del planeta. Després, mesura com es propaguen aquestes ones i quant triguen a tornar a la superfície. Amb aquestes dades, els científics poden deduir què hi ha sota el sòl -o el gel- marcià.

Entre el maig del 2012 i el desembre del 2015, els investigadors van rastrejar amb el radar una regió anomenada Planum Australe, situada en el pol sud de Mart. Van fer el mapa d'una àrea que es troba un quilòmetre i mig sota la superfície del gel i que s'estén uns vint quilòmetres. El senyal que donaven els radars era similar al que s'havia produït en mesures semblants a la Terra sota els gels de l'Antàrtida i de Groenlàndia.

Però, com hi pot haver aigua líquida si la temperatura deu estar sota el punt de congelació? L'explicació és que l'aigua deu contenir sals dissoltes de magnesi, calci i sodi, presents en les roques marcianes. Això i la pressió del gel que té al damunt disminueixen el punt de fusió del gel i per això l'aigua es pot mantenir líquida en aquelles condicions.

En un comentari que acompanya l'article, Anja Diez, de l'Institut Polar de Noruega, explica que un fenomen semblant es produeix a la Terra. S'han descobert llacs sota el gel de l'Antàrtida, amb temperatures mitjanes de seixanta graus sota zero. El gruix del glaç, que pot arribar a 4,8 quilòmetres en alguns punts, aïlla del fred de la superfície i les temperatures en profunditat no són tan baixes. A més, la pressió que provoca el pes del gel també redueix el punt de congelació.

"Sense aigua no existeix vida tal com la coneixem", afirma Diez al principi del comentari. De moment, a Mart s'ha descobert aigua. La recerca de vida, actual o passada, és un altre capítol d'aquest apassionant viatge pel planeta vermell.