Coll de Nargó

Troben un conjunt funerari de l'edat de bronze molt ben conservat a Coll de Nargó

A la cova de Montanissell, a Coll de Nargó, s'han trobat unes restes arqueològiques de fa 3.600 anys en molt bon estat de conservació. Es tracta d'un conjunt funerari format per vuit o nou esquelets de gran qualitat, sobretot dones i nens, entre els quals destaca el que ja s'ha batejat com "senyora de les muntanyes", que encara conserva les joies de bronze amb què va ser enterrada. El descobriment permetrà saber més detalls sobre la vida i els costums funeraris d'una petita comunitat que va poblar la zona fa uns 3.600 anys. L'excavació del jaciment es farà al juny.

Actualitzat
A la cova de Montanissell s'ha trobat un conjunt funerari format per uns vuit o nou esquelets de l'edat de bronze. El fet que durant tots aquests anys s'hagi mantingut de forma intacta i tal com els van enterrar el converteix en un jaciment excepcional, que permetrà reconstruir la vida i la mort d'una petita comunitat del Prepirineu català que va poblar la zona ara fa uns 3.600 anys. La directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel, ha explicat que l'excepcionalitat d'aquest descobriment és el seu estat de conservació. I ha afegit que això ha estat possible gràcies al fet que l'entrada principal va quedar tancada, de manera que l'única via per arribar-hi era de molt difícil accés. D'entre els cossos descoberts, destaca la ja batejada com "senyora de les muntanyes", l'esquelet de la dona de més edat, que és al centre de l'espai on s'han trobat les restes i que té la particularitat que és l'única que apareix adornada amb joies de bronze d'aquella època, com braçalets, un collaret i un cinturó. Precisament d'això, se'n dedueix que podria tractar-se d'un personatge destacat i, en aquest sentit, els arqueòlegs hauran d'estudiar el paper de la dona en les comunitats prehistòriques. Al juny començaran a exhumar-se els cadàvers Abans de poder començar a analitzar les troballes, caldrà exhumar els cossos fora de la cova. A principis de juny s'iniciarà aquest procés, que comptarà amb un equip format per antropòlegs, dibuixants i arqueòlegs que hi treballaran durant uns quinze dies. Amb tot, aquesta operació presenta fortes dificultats tècniques. I és que l'accés a la cova s'ha de fer a través d'un passadís d'uns 50 metres de llargada i requereix tècniques d'escalada i espeleologia. Per això, ha estat necessària l'elaboració d'un pla de seguretat per part del Departament d'Interior de la Generalitat. Un cop finalitzada l'exhumació, començaran els estudis per conèixer aspectes com la cronologia dels cossos, el seu parentesc, l'alimentació, els costums o els rituals d'aquestes cerimònies. Una reconstrucció audiovisual mostrarà com vivien A més de l'interès científic de la troballa, Rafel també ha dit que una de les finalitats d'aquesta intervenció és que el públic general ho pugui veure i entendre sense estar especialitzat en la matèria. Per això, es preveu fer una reconstrucció audiovisual i fidel de com vivien aquesta gent i quins eren els seus costums. En aquest sentit, les càmeres de TV3 gravaran tot el procés i n'elaboraran un documental. La descoberta d'aquestes restes va tenir lloc la primavera passada, quan un grup d'espeleòlegs aficionats d'Isona realitzaven treballs d'inventari i catalogació de les coves de la zona.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut