Tancats al pas fins al juny senders del Perelló i Móra d'Ebre per protegir la reproducció de l'àliga cuabarrada

ACN El Perelló.-Els Agents Rurals han tancat el pas per senders de muntanya de la Foradada, a la serra del Boix dins del terme municipal del Perelló, i de la Picossa, a Móra d'Ebre, per protegir la reproducció de l'àliga cuabarrada, espècie altament protegida i en fort perill d'extinció. Concretament, les restriccions, que s'apliquen des del passat 15 de febrer i s'estendran fins als 31 de maig, afecten els camins propers als nius de cadascuna de les parelles que habita en aquests paratges. Segons els Agents Rurals, durant els últims anys la presència humana a les proximitats dels nius hauria frustrat de forma decisiva l'èxit reproductiu d'aquests rapinyaires, un procés extremadament fràgil. Davant la constatació d'aquest conflicte, la Generalitat va decidir tancar ja l'any passat els mateixos senders de forma sobrevinguda. Finalment, però, cap de les parelles va aconseguir reproduir-se. És per això que enguany s'ha procedit a repetir la mesura de forma planificada i informant amb antelació tant els ajuntaments com les entitats locals.

En el cas de la Foradada -concretament el sender que pujar des de la pista de Fullola fins al mont Buinaca-, l'única parella d'àliga cuabarrada que habita la zona s'havia reproduït amb certa normalitat fins l'any passat, quan els Agents Rurals van relacionar el fracàs amb la coincidència de l'augment de trànsit pel sender que passa just per sobre del niu. "Ens vam adonar del problema i vam advertir ràpidament el risc", explica el cap del cos a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia. A la Picossa, una mateixa parella de rapinyaires porta set anys intentant-ho sense aconseguir-ho quan anteriorment al 2010 ho havia aconseguit gairebé cada temporada. Un fet que també s'ha atribuït a les activitats humanes en les proximitats. "Són casos puntuals fruit de conflictes que han quedat demostrats per l'experiència d'anys anteriors", subratlla Garcia.Protegida per la legislació catalana, estatal i europea, considerada, juntament amb l'àliga reial, un dels rapinyaires més amenaçats actualment, l'àliga cuabarrada és una espècie "molt delicada" en el moment de la seva reproducció. Solen situar els seus nius en cingles o barrancs. Explica Garcia que al detectar qualsevol pertorbació per activitat humana en les proximitats, les femelles poden abandonar el niu, atemorides, i no tornar fins moltes hores després o a l'endemà, si és al vespre. Si aquestes situacions tenen lloc en el moment que coven els ous o els polls acaben de néixer, qualsevol absència per curta que sigui pot acabar resultant fatal per poder mantenir-los amb vida. Es tracta, a més, d'una espècie amb un procés reproductiu complex: habitualment tenen nom és entre una o dos cries i en el cas de perdre els ous no tornen a pondre fins l'any següent.En coordinació amb el Servei de Flora i Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Institut Català per a la Conservació dels Rapinyaires (ICRA), els Agents Rurals han instal·lat plafons informatius i tancat amb cintes els accessos a aquestes senders, tot recordant la normativa que prohibeix i sanciona -amb multes a partir dels 100 euros- la pertorbació d'una au protegida com l'àliga cuabarrada durant el seu període de nidificació. "Es fa l'imprescindible: no restringim més del compte. Són senders concrets que passen per sobre, pel costat o per sota dels nius", remarca el responsable dels Agents Rurals. En aquesta ocasió, també han informat prèviament els ajuntaments i han celebrat reunions informatives amb les entitats locals per informar de la mesura i de la importància de preservar cadascuna de les parelles d'àliga cuabarrada que habiten aquests paratges. Els tècnics de la Generalitat van recordar també el valor ambiental que suposa per a aquests espais continuar acollint i preservant una espècie molt escassa i amenaçada, pròpia de les zones de muntanya mediterrànies i dominadora de territoris molt amplis. "Si ho hem de fer sobre la base del compliment de la normativa o la vigilància, és molt difícil que tiri endavant. Ha de ser amb la conscienciació i el consens de la societat que valora que tinguem aquí al territori una espècie tan amenaçada com la cuabarrada", apunta Garcia. A diferència d'altres espècies fortament protegides des de fa dècades, la cuabarrada encara presenta una certa tendència al retrocés i manté una presència relativa molt baixa davant l'elevada densitat i pressió poblacional del prelitoral català. Actualment, a les Terres de l'Ebre hi habiten unes 25 parelles.