Somàlia en guerra

La milícia Al-Shabaab és qui mana al sud de Somàlia. Se la vincula a Al-Qaeda i qualsevol acció internacional que es vulgui dur a terme en aquest país de la Banya d'Àfrica ha d'incorporar indefectiblement el vistiplau dels guerrillers. Ho diuen cooperants que treballen sobre el terreny i saben bé que no es poden moure si no és negociant amb Al-Shabaab. També ho diuen periodistes que fa anys i panys que informen dels conflictes a l'Àfrica, i ho sap bé l'ONU, que aquest juliol va decidir tirar pel dret i obrir un corredor humanitari que introduís tones de menjar a Mogadiscio. "Tirar pel dret", perquè no hi havia temps per negociar.
Somàlia en guerra
Per Joan Raventós

Somàlia en guerra

La milícia Al-Shabaab és qui mana al sud de Somàlia. Se la vincula a Al-Qaeda i qualsevol acció internacional que es vulgui dur a terme en aquest país de la Banya d'Àfrica ha d'incorporar indefectiblement el vistiplau dels guerrillers. Ho diuen cooperants que treballen sobre el terreny i saben bé que no es poden moure si no és negociant amb Al-Shabaab. També ho diuen periodistes que fa anys i panys que informen dels conflictes a l'Àfrica, i ho sap bé l'ONU, que aquest juliol va decidir tirar pel dret i obrir un corredor humanitari que introduís tones de menjar a Mogadiscio. "Tirar pel dret", perquè no hi havia temps per negociar.
Actualitzat
Un soldat del govern interí somali (Foto: Reuters)

Un soldat del govern interí somali (Foto: Reuters)

La guerra contra la fam és ara la gran batalla a Somàlia. La falta de pluja i d'aliment ha requerit l'actuació urgent de la comunitat internacional, que no ho ha tingut fàcil. El pont aeri entre Nairobi i Mogadiscio es va retardar per "problemes burocràtics". I el clima d'hostilitat diplomàtica és latent. I és que des que els líders d'Al-Shabaab van sentir que el món volia entrar al país per combatre la fam els van entrar tots els mals. Per començar, es van fer enrere d'una decisió històrica presa el 6 de juliol segons la qual s'aixecava el veto a les agències d'ajuda humanitària, que durava des de feia dos anys. Ho van justificar assegurant que no els cal ajuda, que malgrat l'estat d'emergència decretat per l'ONU, allà només hi ha sequera i punt, res de fam ni crisi humanitària.

És la por dels guerrillers que Occident els mengi terreny.

Hi ha un motiu que alimenta els seus temors, i és el fet que els Estats Units tinguin la milícia Al-Shabaab a la llista negra d'organitzacions enemigues en la seva particular guerra contra el terror. L'animadvarsió als americans, però, ja ve de lluny. Abans que caigués el règim repressiu del socialista i proamericà Mohammed Siad Barre el 1991 i això fes detonar una guerra civil que encara dura, quatre companyies petrolieres dels EUA van rebre la concessió dels drets d'explotació petroliera sobre dos terços del territori somali.

I Washington tampoc no ha donat mai gaires motius de pes perquè els somalis d'avui hi puguin confiar. I és que fins i tot la cooperació internacional també ha hagut de passar pel sedàs del Pentàgon, molt reticent a fer entrar ni un cèntim en un país on els considerats escolanets d'Al-Qaeda busquen botins a la més mínima.

I el resultat d'aquestes lluites d'interessos és evident: la població és a l'altra banda d'una cadena de portes blindades, pesades d'obrir, perilloses d'obrir. Fa dues dècades que viuen en conflicte polític. Però fa molt més temps que lliuren una altra guerra contra la fam.

La salvació és Mogadiscio, una ciutat enfonsada en la misèria que acull riuades de somalis que s'escapen de les zones agrícoles del país en busca de menjar. La capital, però, no en té prou ni tan sols per abastir la població habitual i, és clar, ara es veu desbordada per l'allau de conciutadans que hi arriben. Altres mares i pares amb nens famolencs enfilen cap a la veïna Kènia per trobar algunes engrunes que els mantinguin vius.

Però ells sols no podran, i ho saben. L'ajuda internacional que ja ha començat a arribar serà indispensable per evitar un altre episodi de mortaldat fora mida com la que ja va viure Somàlia l'any passat o la que periòdicament es viu a la Banya d'Àfrica. La culpa és de la sequera, sí, i també dels conflictes polítics. Si no no s'entén que quan l'ajuda internacional va començar a arribar a la capital es reactivessin els combats entre el feble govern interí de transició i els insurgents islamistes, que reivindiquen així la seva autoritat arreu on poden.