Sharon mostra la seva "pena" per la retirada de Gaza però entén que no es pot retenir sempre

Ariel Sharon ha explicat en un discurs a la nació els motius que el van dur a ordenar la retirada de Gaza i ha afirmat que ara "la responsabilitat pel futur del país pesa sobre meu". Diu que va prendre la iniciativa perquè "vaig arribar a la conclusió que la desconnexió de Gaza, una de les zones de més densitat demogràfica del món, és vital perquè no podrem retenir aquest territori eternament". El primer ministre israelià s'ha mostrat apenat i ha fet costat als colons en el tràngol que estan passant. Ha assegurat que "el dolor que em produeix la retirada és tan intens com la meva convicció de la necessitat de fer-la". Amb la retirada de Gaza, "comencem a caminar per un nou camí amb no pocs perills per davant, però també amb llum i esperança per a tots, un camí que, amb l'ajuda de Déu, no serà de divisions entre germans, sinó de respecte mutu, d'amor i no d'odi", ha dit Sharon al·ludint a la profunda divisió que la seva iniciativa ha provocat entre la societat israeliana. Igualment, també ha fet una crida als palestins i els ha demanat que garanteixin una desconnexió pacífica. Màxima tensió sobre el terreny Mentre el primer ministre donava aquest missatge a la població, als assentaments a desmantellar es vivien escenes de molta tensió i alguns enfrontaments entre els colons i els soldats. Manifestar-se, tancar-se a casa o barrar el pas als soldats han estat les accions que han dut a terme els resistents en les primeres hores de la retirada. Els enfrontaments més crispats s'han viscut a Cisjordània. La tensió, doncs, és màxima, però de moment la retirada és, en general, força pacífica i centenars de colons ja han marxat per no perdre les indemnitzacions.