Set agents dels serveis secrets espanyols moren en una emboscada a l'Iraq

Fonts oficials del Ministeri de Defensa han confirmat la mort d'almenys set militars espanyols i un vuitè ferit en un atac de la resistència a l'Iraq. L'atac s'ha produït aquesta tarda a uns 30 quilòmetres de la localitat de Lutayfiyah, al sud de Bagdad. Les víctimes, set agents de l'espionatge espanyol, del Centre Nacional d'Intel·ligència, anaven en un comboi i tornaven en dos vehicles civils a la base de Diwaniya, després d'esmorzar a Bagdad, quan els va sorprendre l'atac a primera hora de la tarda. L'armament emprat van ser un llançagranades i un nombre indeterminat de fusells "Kalashnikov". A conseqüència dels atemptats, tots dos vehicles van quedar calcinats. Els primers a arribar al lloc de l'atac van ser els càmeres d'un canal de TV que van filmar unes dures imatges on es veia com uns curiosos festejaven l'atac. Un reporter de la cadena britànica Sky News va explicar que la carretera on els espanyols van ser sorpresos és molt transitada, cosa que hauria facilitat, segons el periodista, l'atac per part dels agressors. El càmera Adam Murch, de la mateixa cadena i company del primer, va afirmar que la multitud va trepitjar els cossos. Immediatament tres helicòpters de la Brigada Plus Ultra, de la base espanyola de Diwaniya, un d'ells medicalitzat, es van dirigir al lloc dels fets per inspeccionar la zona, on van veure els cossos dels militars estesos al terra i els seus dos vehicles incendiats. Es tracta del primer atac contra un comboi espanyol que es produeix en un mes especialment tràgic a l'Iraq pels nombrosos atacs que hi ha hagut contra les tropes d'ocupació. El ministre de Defensa, Federico Trillo, es va reunir d'urgència amb alts comandaments del ministeri per fer un seguiment dels fets. Deu morts espanyols durant la postguerra El Centre Nacional d'Intel·ligència, però, ja sap què és ser l'objectiu d'atacs a l'Iraq, i és que un membre del CNI, José Antonio Bernal, va perdre la vida el mes d'octubre en rebre un tret a la nuca a la seva residència de Bagdad. Treballava, des de feia cinc anys, per al Centre Nacional d'Intel·ligència i feia dos anys que desenvolupava aquestes tasques a l'Iraq. Concretament, era el viceagregat de l'ambaixada espanyola a Bagdad. També era militar, amb el grau de sergent primer de l'exèrcit de l'Aire. Tenia 34 anys, estava casat i tenia una filla. El primer militar espanyol mort a l'Iraq, però, va ser el capità de navili Manuel Martín Oar. Va morir arran de l'atac contra la seu de l'ONU a Bagdad del 19 d'agost. Ja feia temps que residia a l'Iraq amb destinació civil, però ell mateix va demanar voluntàriament la incorporació al quarter general de l'autoritat provisional de la coalició, com a adjunt a l'ambaixada espanyola. Aquí s'encarregava de l'ajuda humanitària i de les relacions amb les ONG i les Nacions Unides. D'aquell atac a Bagdad, Martín Oar en va sortir malferit, i encara que en un primer moment no es temia per la seva vida, just l'endemà va morir a conseqüència d'un traumatisme cranial intern greu. Tenia 56 anys, estava casat i tenia quatre fills. I, fins ahir, l'últim espanyol mort a l'Iraq era el sergent Luís Puga Candar, de 29 anys. Va morir el 26 d'octubre a la base de Diwaniya, al sud de l'Iraq, a conseqüència d'un tret fortuït que li va disparar un company mentre netejava la seva arma reglamentària. Puga Candar havia ingressat a l'exèrcit espanyol el setembre del 1993. Així doncs, des de l'inici de la guerra fins ahir havien mort tres espanyols a l'Iraq, tot i que també s'ha d'apuntar que, el 14 d'octubre, les tropes espanyoles ja van tenir un ensurt mentre feien un control rutinari. En aquella ocasió, un dels militars va resultar ferit de bala. Ara mateix, a l'Iraq hi ha desplegats 1.300 militars espanyols.