Saviola jugarà cedit al Sevilla la temporada que ve

Finalment, ha estat el Sevilla l'equip que ha aconseguit la cessió de Saviola, fet que posa fi a un dels culebrons de l'estiu i acaba amb la incertesa sobre el futur del davanter argentí. Des que va tornar del Mònaco, on va jugar cedit l'any passat a causa de la mediàtica arribada de Samuel Eto'o, Saviola ha sabut que tampoc aquest any tindria minuts amb la samarreta del Barcelona. Tots els missatges de la directiva i el cos tècnic anaven en la mateixa direcció: amb Eto'o, Maxi, Ezquerro i Larsson la nòmina de davanters estava més que coberta. Mentre a l'Argentina pocs entenien la decisió de quedar-se amb Maxi López i rebutjar Saviola, el jugador llegia cada matí a la premsa que un equip més preguntava per ell. "Ja ni tan sols miro els diaris i he prohibit a la meva mare que els llegeixi", ha fet broma en la seva primera compareixença pública de la temporada. L'Espanyol va arribar a veure's molt avançat en la cursa per aconseguir el "Pibito", fins al punt d'arribar a estudiar una data per a la seva presentació. L'acord semblava avançat: l'Espanyol pagaria un terç de la fitxa, el Barça una altra part i l'última aniria a càrrec del mecenes del club blanc-i-blau, Sebastián Javier. Però la directiva del Barça, temorosa que el jugador triomfés de blanc-i-blau, es va plantar i va exigir el pagament de la totalitat de la fitxa. Aquesta va ser precisament la raó que va estirar el "cas Saviola" com un xiclet, la seva elevada fitxa (més de tres milions d'euros), corresponent a un contracte d'una altra època, quan al futbol es movien xifres astronòmiques: arribat l'estiu del 2001, el "Conejo" va ser presentat a Can Barca com una autèntica estrella, potser per contrarestar l'efecte del fitxatge de Zidane al Reial Madrid. Saviola va fer una mitjana de vint gols en les seves tres primeres temporades, però l'estiu passat la planificació de Rijkaard li va tancar les portes del campió de Lliga i el van obligar a exiliar-se al Mònaco, on va firmar una temporada més aviat discreta. D'altra banda, els equips que teòricament s'interessaven en el jugador anaven apareixent a poc a poc: el Santos brasiler, l'Olympiakos grec, el Vila-real, i fins i tot el Yokohama Marinos. Però Saviola, per les seves circumstàncies personals, insistia a quedar-se a la Ciutat Comtal. Si no podia jugar al Barca, ho faria a l'Espanyol, perquè el Mundial d'Alemanya ja està a prop i el davanter no es podia permetre el luxe de no jugar-hi. I més encara després de rebre l'avís del seu seleccionador, José Pekerman, que va reconèixer que seria gairebé impossible convocar un jugador sense minuts. Passaven els dies i Saviola seguia entrenant-se amb el Barcelona: no va anar a la gira asiàtica de l'equip perquè es donava per fet que el seu cas estava a punt de solucionar-se, tampoc va viatjar a Cadis i, després de la victòria al Carranza, el jugador va protagonitzar una de les fotos de l'estiu, quan va saludar fredament Rijkaard. Molts es temien que la situació de Saviola s'enquistés definitivament, davant l'escassa flexibilitat de les parts. El Barca buscava, costés el que costés, estalviar-se els seus emoluments i el jugador mantenir-los, viure a Barcelona i tenir minuts de joc. Com un espectador incapaç d'intervenir a l'escenari, l'Espanyol feia esforços per trobar els diners necessaris, però el cas havia arribat a un punt de bloqueig absolut. Finalment, el dòmino del mercat futbolístic va començar a moure peces i a Saviola li va arribar el torn. Julio Baptista se'n va anar al Madrid i el Sevilla es va trobar amb un forat difícil d'omplir. El seu president, José María del Nido, va prometre un recanvi de garanties, de nom Javier i de cognom Saviola. Curiosament, demà Saviola compartirà ciutat amb els seus excompanys, perquè serà presentat com a nou jugador del Sevilla unes hores abans que el Barcelona s'enfronti al Betis al Ruiz de Lopera en l'anada de la Supercopa.