'Sant Jeroni penitent' de Caravaggio, l'obra insígnia de Montserrat, compleix 100 anys al monestir

'Sant Jeroni penitent' de Caravaggio, l'obra insígnia de Montserrat, compleix 100 anys al monestir

'Sant Jeroni penitent' de Caravaggio, l'obra insígnia de Montserrat, compleix 100 anys al monestir

Pla general de la pintura 'Sant Jeroni penitent' al laboratori del Museu de Montserrat, amb un dels experts italians a punt de començar les proves. Pla general. Imatge del 18 d'abril de 2017 (Horitzon

Pla general de la pintura 'Sant Jeroni penitent' al laboratori del Museu de Montserrat, amb un dels experts italians a punt de començar les proves. Pla general. Imatge del 18 d'abril de 2017 (Horitzontal).

ACN Monistrol de Montserrat.-L'única obra de Caravaggio que es troba a Catalunya va arribar a l'Abadia de Montserrat el 22 d'abril de 1917 de la mà del Pare Ubach. El quadre 'Sant Jeroni penitent' no és només l'obra insígnia del Museu de Montserrat, sinó que a més ha esdevingut una referència en el món de l'art del país. El Pare Ubach, gran expert i professor de llengües semítiques, es dedicava a comprar art per ordre del Pare Abat Marcet, qui volia que el monestir de Montserrat se situés a l'alçada dels grans monestirs d'Europa. Sense saber que era de Caravaggio, el Pare Ubach va licitar per un quadre que representava, de mig cos, la figura d'un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent, considerat el patró dels biblistes. De fet, el director del museu, Pare Laplana, ha explicat que a Ubach li interessava molt més el contingut de l'obra, "mentre que l'art i la seva història era un factor molt més secundari". Per posar en valor l'efemèride del centenari, els propers 2 i 3 de juny es duran a terme unes jornades d'estudi sobre l'obra de Caravaggio que hi ha al Museu de Montserrat i també es faran públiques les conclusions de les darreres investigacions sobre el quadre.

La pintura que va comprar el Pare Ubach a Roma havia arribat a Montserrat juntament amb un parell de Sant Jeronis més. Tot i això, com que el monjo no tenia el permís explícit del Pare Abat per comprar el quadre, el va mantenir en secret a la seva habitació durant dos anys. Ubach va adquirir el quadre com una peça de Francisco Ribera, 'lo Spagnoletto'. En teoria, els monjos no podien tenir diners a compte propi, però aquell quadre li havia robat el cor i, fins dos anys després, no li va confessar al Pare Abat que l'havia comprat d'amagat. El director del Museu, Pare Laplana, ha explicat que Ubach, com a professor de llengües semítiques i filòleg, li interessava molt la figura de Sant Jeroni "perquè Sant Jeroni havia sabut trobar la paraula exacta llatina per traduir la idea semítica, hebrea o aramea original". La figura de Sant Jeroni, doncs, encarnava qui havia posat la Bíblia semítica a l'abast de la mentalitat grecoromana, "i això el fascinava", ha assenyalat el director del museu. Laplana ha explicat que la descoberta que el fals Ribera era en realitat un Caravaggio va tenir lloc l'any 1943, quan un dels més importants 'caravaggistes', Roberto Longhi, va publicar un article amb el dibuix del quadre de 'Sant Jeroni penitent', que ell mateix havia fet al seu bloc d notes el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta en què Ubach el va comprar. L'article de Longhi va anar a parar a mans de Joan Ainaud de Lasarte, qui va identificar el dibuix de Longhi amb el quadre de Montserrat. Arran de la descoberta del seu autor original, per primera vegada l'obra es va exposar en una antològica de Caravaggio a Milà el 1951.Tot i que el Pare Ubach estava més interessat per la iconografia del quadre, que no pel seu valor dins la història de l'art, quan es va saber que la pintura era un Caravaggio es va voler fer una fotografia al seu costat. En aquell llavors, l'obra presidia la important sala de degans on el Pare Abat es reuneix amb els seus consellers. Segons ha explicat el Pare Laplana, "Ubach es va fer una foto amb molta 'pose', en una cadira mirant a càmera, davant el quadre". Per altra banda, Laplana també ha destacat com a curiós d'aquella fotografia el fet que Ubach lluís una barba molt llarga, fruit dels seus viatges constants a Orient, i que sembla com una "transposició" del Sant Jeroni de Caravaggio, "com si ell s'hagués identificat amb l'home que va pintar". Jornades d'estudi sobre l'obra de MontserratAquesta setmana, el 'Sant Jeroni penitent' de Montserrat s'ha sotmès a diferents proves que han donat resultats interessants entre els que destaca que probablement sigui l'única obra que s'hagi trobat fins ara de Caravaggio en què la tela és original, "sense reentelacions". Així ho ha explicat la historiadora de l'art i experta en Caravaggio, Rossella Vodret, qui ha destacat que "és una sorpresa fantàstica perquè la tela original és íntegra". "Això és inèdit i, a més, és més fàcil de veure el traç de l'autor", ha afegit. Aquestes conclusions i més novetats sobre la tècnica utilitzada per Caravaggio alhora de pintar el 'Sant Jeroni penitent' o la preparació que feia dels colors s'exposaran dins el cicle de conferències del curs sobre Caravaggio que ha preparat el Museu de Montserrat pels propers 2 i 3 de juny. En aquestes jornades, a banda de les novetats descobertes per l'equip de Vodret, també es farà incidència en altres aspectes, com per exemple la restauració del quadre que va fer el Museu del Prado de Madrid. El Caravaggio de Montserrat a l'exposició de MilàEn uns mesos, l'obra viatjarà a Milà per formar part de l'exposició més gran que s'ha dedicat mai al pintor italià. La mostra 'Dentro Caravaggio' oferirà una visió dels catorze anys de producció artística del pintor centrada en la recerca científica efectuada en les seves obres. De fet, l'estudi minuciós que s'ha fet a l'obra de Montserrat, també s'ha repetit a 22 Caravaggios de Roma i a una quinzena més repartits arreu del món. A partir de radiografies de les obres, reflectografies, macrofotografies i anàlisis de pigments mitjançant raig X, l'objectiu de Rossella Vodret i el seu equip és estudiar i arribar a conèixer com era la manera de pintar de Caravaggio. Tot i que el projecte 'Dentro Caravaggio' reculli l'estudi d'una quarantena d'obres, l'exposició de Milà, que s'inaugurarà a principis de setembre i es podrà veure fins al gener del 2018, només mostrarà la quinzena d'obres de Caravaggio d'arreu del món, entre les que destaca la del Museu de Montserrat o d'altres que es troben als Estats Units.Laplana ha assenyalat que el fet que el Museu de Montserrat disposi de l'únic Caravaggio del país i un dels quatre que hi ha a l'estat espanyol, "ens interessa molt". A més, també és rellevant que l'obra hagi pogut contribuir a l'estudi general de la producció de Caravaggio. "Tot el que sigui posar llum en aquest personatge serà interessant, ja que tenia molt mala premsa a l'època, però la realitat és que sap el que pinta i quan pinta sap el que fa", ha elogiat Laplana. "Caravaggio tenia un germà capellà i per això sabia la catequesi a la perfecció, i tots els seus quadres tenen aquest rerefons", ha afegit. A més, el pintor "no és esclau de la iconografia ordinària, sinó que la transforma i la transfigura".