Reclamen la creació d'una vegueria de l'Alt Ter, integrada per Osona, el Ripollès i la Garrotxa

Diverses entitats i col·legis professionals de Vic i de la comarca d'Osona han fet públic un manifest en el qual reclamen que la futura divisió territorial de Catalunya inclogui la creació d'una vegueria de les comarques del Ripollès i Osona, a la qual es podria afegir la Garrotxa. Segons aquesta proposta, la vegueria hauria de reconèixer l'especificitat dels territoris de la conca alta del Ter. El manifest ha estat elaborat per una comissió integrada per representants dels col·legis professionals d'advocats, arquitectes i aparelladors, el Patronat d'Estudis Osonencs i el geògraf Jaume Font.
Reclamen la creació d'una vegueria de l'Alt Ter, integrada per Osona, el Ripollès i la Garrotxa
Vic

Reclamen la creació d'una vegueria de l'Alt Ter, integrada per Osona, el Ripollès i la Garrotxa

Diverses entitats i col·legis professionals de Vic i de la comarca d'Osona han fet públic un manifest en el qual reclamen que la futura divisió territorial de Catalunya inclogui la creació d'una vegueria de les comarques del Ripollès i Osona, a la qual es podria afegir la Garrotxa. Segons aquesta proposta, la vegueria hauria de reconèixer l'especificitat dels territoris de la conca alta del Ter. El manifest ha estat elaborat per una comissió integrada per representants dels col·legis professionals d'advocats, arquitectes i aparelladors, el Patronat d'Estudis Osonencs i el geògraf Jaume Font.
Actualitzat
El document també reclama l'obertura de diàleg entre les societats civils de les comarques del Ripollès i d'Osona per elaborar una proposta conjunta, a la qual es podria afegir la Garrotxa. Finalment, el manifest proposa que aquest document es presenti per ser debatut i aprovat als tres consells comarcals i al Parlament de Catalunya. L'elaboració d'aquest manifest parteix del convenciment de les entitats promotores que la proposta de divisió territorial "no té en compte ni l'especificitat del Ripollès i d'Osona ni el model d'equilibri i d'unitat funcional que representen aquestes dues comarques". El manifest considera que, tot i l'efecte disgregador de la divisió provincial que separa Osona del Ripollès, la unitat funcional d'aquestes dues comarques, que sumen més de 160.000 habitants, ha estat recollida en la majoria de propostes de divisió territorial de Catalunya. A més, hi afegeixen el nou túnel de Cap sa Costa ha incrementat les relacions entre el Ripollès i la Garrotxa, i aviat milloraran amb Osona amb l'obertura del túnel de Bracons. El document també destaca la importància de Vic i el "protagonisme indiscutible" de la ciutat en el conjunt del país com a centre cultural i econòmic. Segons el manifest, la divisió territorial i la designació de capitalitats són qüestions decisives per al reequilibri territorial, i el paper de lideratge dels municipis s'ha d'interpretar tenint en compte la capacitat d'atracció d'activitats, la cohesió de l'àrea geogràfica que l'envolta i el gros de població sobre la qual exerceix una capacitat real d'influència. El document també expressa el rebuig a la imposició d'una nova divisió territorial "des d'un despatx i obeint a simples criteris d'estratègia política, sense tenir en compte l'opinió dels ciutadans de cada territori". També reclama que la creació de les vegueries no menystingui l'entitat d'Osona i el Ripollès i el pes específic de les dues comarques des del punt de vista econòmic, social i cultural. El manifest considera que la societat civil i les institucions de les dues comarques "han de tenir veu i vot en el disseny de la futura divisió del país" per poder ser protagonistes del seu futur. A partir de la setmana que ve començarà una campanya de difusió de la proposta, per recollir adhesions a Osona i al Ripollès. També hi ha prevista la creació d'una pàgina web que reculli el manifest i les adhesions que s'hi vagin fent. Un dels promotors del manifest, el degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Àlvar Solà, ha manifestat: "La societat civil està amb nosaltres, amb matisos, però d'acord a no haver de dependre de Manresa." Malgrat tot, aclareix que aquesta no és una proposta ni "contra Manresa ni contra els manresans", i diu que, si la situació fos al revés, la reacció de Manresa hauria estat la mateixa, perquè els fluxos de comunicació entre Osona i el Bages "no han existit històricament i seria forçar-ho".