Quins permisos nous inclou la llei de famílies per facilitar la conciliació

El govern espanyol ha donat llum verda definitiva a la llei de famílies. La norma, aprovada en primera volta al desembre i de forma definitiva pel Consell de Ministres aquest dimarts, es remetrà ara al Congrés perquè en continuï la tramitació. Això vol dir que encara pot haver-hi canvis en el text, que per ara estableix diverses mesures noves per a la conciliació i reconeix diferents tipus de famílies, com les LGTBI o les reconstituïdes. 

Permisos nous per a la conciliació 

• Cinc dies remunerats per cuidar un familiar o convivent per "accident, malaltia greu, hospitalització o cirurgia amb cures a casa".
   
• Dret a absentar-se "per causa de força major" fins a quatre dies a l'any, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la presència immediata.
   
• Permís de vuit setmanes sense remunerar per a pares i mares per cuidar els fills que es podrà gaudir de manera continuada o no i a temps complet o parcial fins que els menors tinguin 8 anys.
   
• Ampliació de l'ajuda de criança de 100 euros fins als 3 anys per a dones a l'atur o que hagin cotitzat 30 dies a partir del part, incompatible amb l'ingrés mínim vital que dona 100 euros per fill. Fins ara només el cobraven les mares treballadores.

De famílies nombroses a "famílies amb necessitats de suport" 

La llei substitueix el concepte de família nombrosa pel de "famílies amb necessitats més grans de suport a la criança" i engloba dins d'aquest concepte, a més de les que tenen tres o més fills:

• Les famílies monoparentals amb dos fills. Es calcula que això suposa reconèixer els drets a 300.000 llars més.
   
• Les de dos fills que tinguin al capdavant una víctima de violència de gènere.
   
• La formada per un cònjuge que tingui la guarda i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments. 
   
• Les de dos fills i un ascendent o descendent amb discapacitat. 
   
• Les de dos fills i un progenitor que estigui en tractament hospitalari durant un any o hagi ingressat a la presó. 
   
• Tenen "categoria especial" les famílies nombroses a partir de quatre fills, amb tres fills en cas de part múltiple i les famílies amb tres fills i ingressos baixos (fins al 150% de l'IPREM). 

Parelles de fet 

La llei reconeix l'accés de les parelles de fet a un permís similar al del matrimoni. 

• Registre estatal de parelles de fet.
   
• Quinze dies de permís per registrar-se i dret a altres permisos de cures. 
   
• Els fills de parelles no casades poden ser inscrits pel progenitor no gestant. 

Altres drets nous 

• Reconeixement i protecció de les famílies LGTBI, amb algun membre amb discapacitat, famílies múltiples, reconstituïdes, adoptives i acollidores. 
   
• Permisos i prestacions en cas d'acolliment de menors o guarda amb finalitats d'adopció. 
   
• Dret a l'atenció precoç "gratuïta i de qualitat" i no limitada a la primera infància. 

Crítiques del Poder Judicial

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha considerat que Espanya "té una emergència de conciliació" i que calia canviar les coses perquè "massa vegades hem demanat a mares i pares que siguin superheroïnes i superherois, que arribin a tot sense gairebé cap política d'ajuda a les famílies". 

Belarra no ha comparegut després del Consell de Ministres, que no ha fet canvis respecte de l'avantprojecte de llei, però sí que ha remès als mitjans una valoració abans de la reunió del govern espanyol.

La ministra d'Unides Podem ha remarcat que la societat té "un deute" amb les famílies monoparentals i ha reconegut que amb la llei voldrien "haver arribat molt més lluny". 

Qui no veu de bon ull la futura llei de famílies és el Consell General del Poder Judicial. El comitè tècnic assessor de l'òrgan de govern dels jutges ha advertit que la norma "pot superposar dues o més categories de famílies" i "crea confusió, sobrepassa el marc constitucional i genera inseguretat jurídica i desigualtat" entre els destinataris de les mesures de protecció. 

Argumenta que és "inconvenient i en qualsevol cas desaconsellable" que una llei ordinària incorpori previsions pròpies d'una llei orgànica, encara que admet que el "concepte de família" que recull s'ajusta a les doctrines del Suprem, el Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans. 

Entre altres coses, el Poder Judicial recomana al govern incloure en la llei definicions "clares" sobre què es considera una unitat familiar o com acreditar-ne l'existència, la convivència estable i notòria o el registre de la parella de fet, perquè no hi pugui haver diferències en el tractament de fills de parelles registrades i no registrades.
 

La Federació de Famílies Nombroses s'hi oposa 

La Federació Espanyola de Famílies Nombroses també ha rebut la llei amb "malestar" perquè "suprimeix el nom de famílies nombroses i el títol oficial que les reconeix com a tals". Consideren que no està fonamentat i que hi haurà un "cas administratiu" pel canvi de denominació, que veuen "absurd i sense sentit". 

La federació ha recollit més de 70.000 firmes per demanar que es mantingui el títol i concepte de família nombrosa. 

D'altra banda, per recomanació del Consell d'Estat, l'executiu de Pedro Sánchez ha deixat fora de la norma la prohibició del "pin parental". És l'instrument que permet als pares vetar l'accés dels fills a determinats continguts educatius, com va passar a Múrcia amb coneixements a favor de la igualtat, els drets humans i les polítiques ambientals.