Primer homenatge institucional a les víctimes de la batalla de l'Ebre a Gandesa i la Fatarella
L'Ebre es va convertir l'any 1938 en l'escenari d'una de les batalles més decisives i sanguinàries de la Guerra Civil. Es calcula que entre 20.000 i 30.000 soldats van morir en els gairebé quatre mesos d'intensos combats que van suposar el cop definitiu a la República. Només se n'han pogut identificar 1.145, però. Uns noms que a partir d'ara quedaran gravats en el paratge on van perdre la vida. Per primera vegada s'ha organitzat un gran homenatge institucional en el que ha esdevingut una jornada simbòlicament important per a les famílies dels soldats i els supervivents. Una jornada multitudinària.
Les víctimes de la batalla que va decidir la Guerra Civil, la batalla de l'Ebre, han rebut finalment l'homenatge institucional del govern de la Generalitat que mai fins ara havien tingut. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha descobert un seguit de plaques al memorial de les Camposines, a la Fatarella, que porten gravats els noms i cognoms de les 1.145 víctimes censades. Es calcula que van morir en aquest front entre 20.000 i 30.000 soldats però la gran majoria no han pogut ser localitzats.
El memorial, inaugurat l'any 2003, està ubicat en una de les trinxeres del front, un punt estratègic per on fa 72 anys arribava aigua i menjar per als soldats. Aquell mateix any es va crear un cens per recuperar la memòria dels desapareguts a l'Ebre. Les mateixes famílies són les que s'han anat encarregant d'inscriure'ls, i ara els seus noms quedaran gravats per sempre.
La inauguració oficial de les plaques ha desbordat les previsions. Unes 5.000 persones, la majoria familiars dels desapareguts i també algun supervivent, han volgut ser presents en aquest moment històric i l'acte institucional s'ha hagut de traslladar al poliesportiu de Gandesa. Allà, Saura ha assegurat que aquest era un acte de justícia i ha destacat la importància de la memòria i de no oblidar els valors de la democràcia.
També hi ha participat el conseller d'Innovació, Josep Huguet, que ha assegurat que l'homenatge arriba massa tard. Huguet ha qualificat la Transició d'estafa perquè, diu, l'amnistia va perdonar els crims i "va crear una amnèsia, i tot just ara despertem del son".
El memorial, inaugurat l'any 2003, està ubicat en una de les trinxeres del front, un punt estratègic per on fa 72 anys arribava aigua i menjar per als soldats. Aquell mateix any es va crear un cens per recuperar la memòria dels desapareguts a l'Ebre. Les mateixes famílies són les que s'han anat encarregant d'inscriure'ls, i ara els seus noms quedaran gravats per sempre.
La inauguració oficial de les plaques ha desbordat les previsions. Unes 5.000 persones, la majoria familiars dels desapareguts i també algun supervivent, han volgut ser presents en aquest moment històric i l'acte institucional s'ha hagut de traslladar al poliesportiu de Gandesa. Allà, Saura ha assegurat que aquest era un acte de justícia i ha destacat la importància de la memòria i de no oblidar els valors de la democràcia.
També hi ha participat el conseller d'Innovació, Josep Huguet, que ha assegurat que l'homenatge arriba massa tard. Huguet ha qualificat la Transició d'estafa perquè, diu, l'amnistia va perdonar els crims i "va crear una amnèsia, i tot just ara despertem del son".
