Planten tres vinyes a Avinyonet del Penedès seguint els mètodes de cultiu de l'època ibèrica
ACN Avinyonet del Penedès.-L'equip d'arqueologia de la cooperativa Arqueovitis, amb el suport de Cellers Torres, ha plantat aquest dimecres tres vinyes experimentals a Avinyonet del Penedès per recrear el sistema de cultiu de l'època ibèrica. La intenció és deixar que els ceps creixin i s'emparrin a través d'arbres fruiters que plantaran l'estiu vinent, de manera que s'acabin creant petites pèrgoles i la verema es faci de forma alçada, seguint un mètode totalment diferent al dels agricultors actuals. Els impulsors del projecte, incorporat al jaciment Font de la Canya, preveuen collir el primer raïm l'any 2022 aproximadament, per elaborar les primeres mostres de vi els anys següents. A llarg termini, però, Arqueovitis confia desxifrar la genètica de les llavors localitzades fins ara, de manera que la varietat de vi que es cultivi sigui exactament la mateixa que utilitzaven al segle VII a.C.
L'experiment que afronta ara Arqueovitis es distribueix amb tres vinyes de 40 ceps, ubicades al costat de l'ermita de Sant Pere d'Avinyó i del jaciment Font de la Canya, on es van localitzar les primeres llavors de vi penedesenc. La intenció és plantar-hi arbres fruiters durant l'any que ve, per propiciar que la vinya creixi cap amunt, emparrada, recuperant el sistema de l'època ibèrica, segons recullen els agrònoms de l'antiga Grècia, i seguint també els indicis de les troballes arqueològiques fetes a la zona.A les tres vinyes, aquest dimecres s'hi han plantat ceps de xarel¿lo i sumoll de forma aleatòria, com a punt de partida, ja que es tracta de varietats autòctones que tenen garantit el seu creixement. "Seria agosarat treballar només una varietat", ha explicat el responsable d'Arqueovitis, Dani López, que augura que els propers anys podran definir quines eren les varietats exactes que s'utilitzaven a l'època ibèrica.De fet, a partir de les troballes arqueològiques dels últims sis anys, la cooperativa està investigant quins eren, aquests ceps. L'última pista l'han obtingut al Puig del Cocodril, a Subirats, gràcies a restes d'àmfores que ara entraran a laboratori per determinar quin vi contenien. López preveu, però, que les traces que apareixeran seran de most barrejat, amb vi blanc i negre.L'altre focus de treball de la cooperativa es centra en desxifrar el codi genètic de les llavors localitzades a Font de la Canya. Dani López ha lamentat que "el 99% de llavors estan carbonitzades o mineralitzades", fet que els complica poder extreure'n les dades. Amb tot, Arqueovitis té prevista una nova excavació per aprofundir a les restes d'un celler del segle III, on ja s'hi ha trobat una llavor de raïm conservada per la humitat. "Aquest tipus de material és l'ideal", ha destacat.Vi natural a la ibèricaAmb tota aquesta informació, la cooperativa es marca com a fita a llarg termini poder elaborar un "vi natural a la ibèrica", on el conreu, la varietat, el sistema de premsat i de conservació sigui exactament el que s'utilitzava el segle VII a.C. En aquest sentit, l'equip d'arqueòlegs té projectat un camp de treball per a l'estiu vinent on es construiran blocs de maons de fang per crear un petit celler al costat del jaciment, on també hi hauria la recreació d'una premsa antiga. L'objectiu és donar un caire "didàctic" a tot el projecte, per integrar-lo completament al centre d'interpretació Font de la Canya. "La idea és que cada visita serveixi per explicar la història de la vinya i el vi i permeti conèixer millor el territori", ha conclòs Dani López.
