Un nou tractament elimina cèl·lules infectades amb el VIH fins ara indetectables

Un nou tractament elimina cèl·lules infectades amb el VIH fins ara indetectables

Un nou tractament elimina cèl·lules infectades amb el VIH fins ara indetectables

Xavier Duran Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un dels problemes que impedeixen la curació definitiva de la sida són les cèl·lules infectades pel VIH que queden en estat latent i el sistema immunitari no pot detectar i atacar-les. És el que es coneix com a reservori viral. Aquest reservori ha estat eliminat en cinc persones infectades pel virus de la sida que van rebre un trasplantament de cèl·lules mare.

Els resultats obren la porta a possibles tractaments que acabin amb un dels problemes que impedeixen la curació definitiva de la síndrome: el reservori viral, format per cèl·lules infectades pel virus que queden en estat latent.

L'estudi ha estat codirigit per investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona i de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid. Els resultats es publiquen a la revista "Annals of Internal Medicine".

La base de l'estudi és el cas del nord-americà Timothy Brown, l'única persona del món que es considera curada de la sida. A Brown se li va detectar el VIH el 1995, quan estudiava a Berlín. La medicació antiretroviral que prenia aconseguia una reducció progressiva dels nivells de virus. Però el 2006 va desenvolupar una leucèmia. Després que un tractament fallés, va rebre un trasplantament de medul·la.

Un dels metges que el tractava, Gero Hütter, va pensar a triar, entre els donants compatibles, un que tenia la mutació CCR5-Delta32, perquè proporciona resistència a la infecció pel virus. El 2007 es va repetir el trasplantament i va interrompre el tractament antiretroviral.

Tot i així, el VIH es va tornar indetectable a la sang de Brown. I així segueix actualment, onze anys després del segon trasplantament. Se'l coneix com El Pacient de Berlín.

Buscar altres factors

Els autors del present estudi van pensar que hi havia altres factors, a part de la mutació que havia rebut del donant, pels quals Brown ja no presentava el VIH a la sang. Així que van triar sis persones portadores del virus que havien rebut un trasplantament de medul·la i que no tenien la mutació CCR5-Delta 32. Això va ser possible gràcies a IciStem,  un consorci internacional que ha creat una base de dades amb persones infectades pel VIH que s'han sotmès a un trasplantament per curar una malaltia hematològica.

Els sis participants havien sobreviscut almenys dos anys al trasplantament. A diferència de Brown, tots els participants van mantenir el tractament antiretroviral. Quan se'ls van retirar els fàrmacs immunosupressors per evitar el rebuig, van aconseguir la remissió de la seva malaltia hematològica.

Dels sis pacients, cinc presentaven un reservori indetectable en sang i teixits, cosa que no es produeix en persones infectades pel VIH, encara que prenguin medicació. A més, en un dels participants, els anticossos virals havien desaparegut completament set anys després del trasplantament. 

Les cèl·lules infectades pel virus que romanen en estat latent -el reservori viral- no poden ser detectades ni destruïdes pel sistema immunitari. Per això, són el factor que afavoreix la recaiguda al cap d'uns anys.

Només en un dels participants el reservori viral encara era detectable. Presentava una diferència: va rebre sang del cordó umbilical, mentre que la resta en rebien de la medul·la òssia. A més, va trigar 18 mesos a substituir totes les seves cèl·lules per les cèl·lules del donant. Aquest procés pot durar només un o dos mesos o més d'un any. Segons els autors, com més curt és aquest termini, més efectiva és la reducció del reservori.

En aquest pacient destacava una altra diferència. No va patir la malaltia de l'empelt contra l'hoste, que es produeix quan les cèl·lules del donant ataquen les del receptor. Així, els investigadors creuen que, si es pot controlar aquesta reacció,  perquè es produeixi però no sigui mortal, es podrien destruir tant les cèl·lules tumorals com les que tenen el VIH.

Pels autors, aquest estudi pot servir per dissenyar estratègies contra el VIH menys complexes i invasives, atès que el trasplantament de cèl·lules mare presenta una alta mortalitat. Només es recomana en malalties hematològiques molt greus.

El següent pas en aquest sentit serà un assaig clínic per interrompre la medicació antiretroviral en alguns d'aquests pacients i subministrar-los noves immunoteràpies. Serà la manera de comprovar si hi ha rebot viral o si el virus ha estat eradicat de l'organisme.

TEMES:
Ciència Salut Sida

VÍDEOS RELACIONATS