Narcotràfic amb llanxes: com s'organitza l'estructura mafiosa a l'estret de Gibraltar

L'haixix que es consumeix a Europa es produeix al Marroc. El carreguen en llanxes que poden navegar a més de 90 km per hora, temps en què consumeixen 300 euros de gasolina. Creuaran els 14 quilòmetres que separen l'Àfrica d'Europa.

En diuen "notari" a l'home de confiança del productor marroquí; és ell qui certificarà si l'haixix s'ha desembarcat o s'ha hagut de llançar al mar.

Hi va el pilot, que per cada passada sol cobrar uns 30.000 euros o fins i tot el doble si està molt ben valorat. S'estan a la deriva enmig de l'Estret fins a trobar el moment idoni per travessar-lo.

Els "punts" els passen la informació, són els joves que vigilen, als molls, al passeig marítim, a la platja. Quan la narcollanxa està arribant, els totterrenys robats entren a la platja.
 

En tres minuts desembarquen l'haixix i el carreguen als vehicles. Els "paqueters" treballen molt de pressa.

Després deixaran la droga en "guarderies", que és com en diuen de les vivendes on la tindran unes hores. I, en dos dies, l'haixix s'haurà distribuït arreu d'Europa.