Milers de persones reclamen a Xile la fi del masclisme i les agressions a les dones

Milers de persones reclamen a Xile la fi del masclisme i les agressions a les dones

Milers de persones reclamen a Xile la fi del masclisme i les agressions a les dones

Juli Rodés Actualitzat

Desenes de milers de persones han sortit al carrer aquest dimecres, a Xile, en defensa dels drets de les dones i per demanar que s'acabin les discriminacions de gènere i els comportaments i les agressions masclistes.

La manifestació principal s'ha fet a la capital, Santiago, on els organitzadors parlen de 80.000 participants i les autoritats municipals rebaixen la xifra a 15.000 persones.

 

La marxa la integraven moltes més dones que homes.

Durant dures hores i mitja han recorregut la principal avinguda de la ciutat, l'Alameda Bernardo O'Higgins, en un ambient pacífic.

"Som totes víctimes de la precarització: estudiants, migrants, mares i treballadores al carrer!"

Poc abans d'arribar al final, però, han aparegut grups d'encaputxats que han causat aldarulls i danys materials. La policia ha utilitzat mànegues d'aigua i gasos lacrimògens per dispersar-los.

 

També hi ha hagut manifestacions a mitja dotzena de ciutats més, com Valparaíso, Concepción o Puerto Montt.

Aquesta és la tercera gran protesta feminista que es fa a Xile en un mes, convocada per la Coordinadora Feminista Universitària (Confeu), la Confederació d'Estudiants de Xile i organitzacions d'estudiants de secundària.

 

Les actuals mobilitzacions feministes van començar a finals d'abril, influenciades per l'onada de protestes que va generar a Espanya la sentència de La Manada.

Araceli Farias, de 22 anys, estudiant de Música i vicepresidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat Catòlica de Santiago, explica com el cas de La Manada ha fet aflorar el descontentament que ja existia a Xile.

"Diferents casos han commocionat les persones, però sobretot el cas de La Manada a Espanya. Potser aquesta mobilització va explotar a la cara de tots, perquè hi havia molt de ressentiment, molta història al darrere acumulada, que també va fer possible que sorgís d'aquesta manera. Tinc fe que això canviarà a curt termini."

Una vintena d'universitats del país i també diversos instituts estan ocupats per les estudiants, que exigeixen al govern canvis en el sistema educatiu per aconseguir una educació no sexista.

Amanda Mitrivic, dirigent de la Confeu, ho explica així:

"L'educació no sexista és el primer canvi que cal fer per una evolució social i cultural."

 

El govern, presidit pel conservador Sebastián Piñera, ha reaccionat anunciant un pla anomenat "Agenda dona", que inclou una dotzena de mesures i una reforma constitucional per garantir "una plena igualtat de drets".

Els col·lectius feministes i d'estudiants, però, ja han deixat clar que el consideren del tot insuficient i denuncien que no inclou polítiques públiques de prevenció.

"Exigim al govern que es pronunciï i proposi canvis profunds, perquè el que proposa no és res nou. Les mesures són àmpliament insuficients, perquè només es preocupen d'ensenyar-nos a les dones a denunciar, i no als homes a no violentar."

Es dona la circumstància que aquest moviment feminista funciona de manera molt transversal, sense dirigents que l'encapçalin de manera permanent. Les dones s'organitzen de manera assembleària i rotativa.

TEMES:
Masclisme Violència masclista Agressió sexual Feminisme