Micheletti deroga l'estat de setge i admet que expulsar Zelaya va ser un error
El president "de facto" d'Hondures, Roberto Micheletti, ha admès per primera vegada que l'expulsió del president Manuel Zelaya a Costa Rica el 28 de juny passat per part de l'exèrcit va ser un error. Micheletti, que ha fet aquestes declaracions en una entrevista a la revista brasilera "Veja", ha explicat que, per contra, l'ordre de detenir i destituir Zelaya "va ser legal" i la va donar el Tribunal Suprem. Aquest reconeixement coincideix amb un estudi de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units que va concloure que la deposició de Zelaya era legal però l'expulsió, no. Micheletti també ha anunciat que s'aixeca l'estat de setge en què vivia Hondures.
Segons Micheletti, els militars a càrrec de l'operació van estimar que la millor opció era treure'l del país per evitar un vessament de sang. "Sí, va ser un error, però hem de considerar que les persones que havien anat a complir aquesta tasca tenien por. Zelaya té seguidors i es podria haver provocat un enfrontament". Micheletti ha deixat clar, però, que no va ser ell el responsable d'aquesta decisió. "Només vaig ser informat del procediment més tard, però em van explicar que ho havien fet per temor al fet que esclatés un conflicte".
L'admissió de Micheletti arriba dies després que el cap de les forces armades d'Hondures, el general Romeo Vázquez, digués als periodistes a Tegucigalpa que no havia estat idea de l'exèrcit detenir a la força Zelaya. "Si no, jo seria el cap d'Estat, i jo no sóc el cap d'Estat sinó un subordinat del poder civil", va dir Vázquez, que a més es va pronunciar a favor del diàleg per solucionar la crisi política d'Hondures.
D'altra banda, el servei d'estudis no partidista de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va emetre fa uns quants dies un estudi jurídic sobre la situació a Hondures que arribava a la conclusió que la deposició de Zelaya va ser legal i constitucional, però la seva deportació, no.
Preparant el diàleg
Roberto Micheletti ha anunciat la derogació del decret que ha restringit durant 9 dies les llibertats polítiques, una de les condicions de Zelaya per poder iniciar el diàleg. El president deposat ha reconegut que està gairebé resolt "el 90%" de les condicions per entaular un diàleg "sincer". També s'ha aixecat l'estat de setge.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha anunciat que aquesta setmana delegacions del president interí i del deposat es reuniran per iniciar converses per trobar una sortida a la crisi hondurenya. Per la seva banda, els empresaris hondurenys, agrupats en l'Associació Nacional d'Indústria, van proposar la intervenció d'una força de pau internacional que observi la transició de poder i la celebració d'eleccions el 29 de novembre que ve.
L'admissió de Micheletti arriba dies després que el cap de les forces armades d'Hondures, el general Romeo Vázquez, digués als periodistes a Tegucigalpa que no havia estat idea de l'exèrcit detenir a la força Zelaya. "Si no, jo seria el cap d'Estat, i jo no sóc el cap d'Estat sinó un subordinat del poder civil", va dir Vázquez, que a més es va pronunciar a favor del diàleg per solucionar la crisi política d'Hondures.
D'altra banda, el servei d'estudis no partidista de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va emetre fa uns quants dies un estudi jurídic sobre la situació a Hondures que arribava a la conclusió que la deposició de Zelaya va ser legal i constitucional, però la seva deportació, no.
Preparant el diàleg
Roberto Micheletti ha anunciat la derogació del decret que ha restringit durant 9 dies les llibertats polítiques, una de les condicions de Zelaya per poder iniciar el diàleg. El president deposat ha reconegut que està gairebé resolt "el 90%" de les condicions per entaular un diàleg "sincer". També s'ha aixecat l'estat de setge.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha anunciat que aquesta setmana delegacions del president interí i del deposat es reuniran per iniciar converses per trobar una sortida a la crisi hondurenya. Per la seva banda, els empresaris hondurenys, agrupats en l'Associació Nacional d'Indústria, van proposar la intervenció d'una força de pau internacional que observi la transició de poder i la celebració d'eleccions el 29 de novembre que ve.
