Més de 380.000 persones amb feina no arriben a final de mes

Entitats que lluiten contra l'exclusió social denuncien la situació dels treballadors pobres i reclamen un canvi de model laboral
Més de 380.000 persones amb feina no arriben a final de mes
Barcelona

Més de 380.000 persones amb feina no arriben a final de mes

Entitats que lluiten contra l'exclusió social denuncien la situació dels treballadors pobres i reclamen un canvi de model laboral
Alonso Carnicer / Sara Grimal

Creix a Catalunya el nombre de treballadors pobres: persones que, tot i tenir feina, sovint necessiten l'ajuda de serveis socials o entitats per poder viure.

Segons dades de la plataforma Església pel Treball Decent, l'any 2016, més de 380.000 persones amb feina no arribaven a final de mes. Això representa un 12% del total de treballadors. És el percentatge més alt des del 2011.

La precarietat també s'ha vist agreujada pel creixement de contractes a temps parcial. L'any passat eren més de 450.000 persones, 23.000 més que el 2015.

La plataforma, formada per entitats que lluiten contra l'exclusió social, creu que la recuperació econòmica no s'ha traduït en una millora de les condicions de treball i demana a sindicats, administracions públiques i empreses un canvi complet en matèria laboral.

En un acte que s'ha fet dissabte davant la catedral de Barcelona, les entitats integrades en la plataforma i que lluiten contra l'exclusió social han demanat sous dignes, menys temporalitat i més estabilitat laboral.

 

En l'acte, que forma part de la campanya "No qualsevol treball, sinó un treball decent" i que s'ha fet coincidir amb el Dia Mundial pel Treball Decent, hi han participat moltes persones que han mostrat cartells que resumeixen les condicions laborals que s'han vist obligats a acceptar, i els han trencat com a símbol de la voluntat compartida d'un canvi radical. Alguns han explicat els seus casos.

Marien Gil Saravia, venedora, ha explicat com ha hagut de recórrer a l'ajuda dels serveis socials:

"Visc a la Barceloneta. Tinc una nena de dos anys i mig, i visc en aquest pis de la Barceloneta que m'ha proporcionat Càritas. El que pago és proporcional als meus ingressos. D'una altra manera, seria impossible accedir a un pis normal. Els caps de setmana tinc una parada a diferents mercats ambulants que es fan a Barcelona. És bastant difícil arribar a final de mes perquè, encara que al mercat ambulant em va bastant bé, no és suficient."

 

 

Jenny Jiménez ha descrit la impossibilitat d'accedir a una feina que correspongui a la seva formació:

"Jo vaig estudiar de tècnic de laboratori d'anàlisis clíniques, i en canvi, en comptes de treballar d'això, he d'anar a una aula a ensenyar nens a fer manualitats. Encara que tinc 29 anys i he estudiat, continuo vivint amb els meus pares perquè no tinc autonomia econòmica. A la meva generació, li van dir: 'tu estudia, i quan surtis tindràs treball', i és mentida."

 

Com elles, són molts els treballadors que pateixen exclusió i pobresa en un mercat laboral on regna la precarietat. Malgrat la represa econòmica, la qualitat del treball empitjora i ser assalariat no garanteix poder arribar a final de mes.

Puri Fuentes, netejadora en una escola primària ha explicat:

"Em llevo a dos quarts de cinc del matí, perquè he d'agafar el primer metro. De 6 a 9 treballo. Després he d'entrar a les quatre de la tarda i acabo a les 9 de la nit. Treballo en un col·legi amb els nens petits, netejant, a P3, P4. El meu contracte és fix discontinu. Quan s'acaba l'escola, a l'estiu, me'n vaig a l'atur, em fan la liquidació com si em despatxessin i al setembre em tornen a agafar."

 

Pepe Rodado, cambrer i delegat de Pastoral Obrera:

"En un mes total de treball, que no va ser seguit, vaig tenir onze contractes diferents. Acompanyat això amb els sous, tan baixos que impossibiliten viure en decència, no només una persona sinó amb la seva família. I que ningú, mai, ens acostumem a veure això normal, com ens volen fer creure."

 

Per a Desirée Garcia, responsable de formació i inserció de Càritas Diocesana de Barcelona:

"El treball ha deixat de ser el factor d'inclusió o de tornada a la societat. Tenim treballadors pobres perquè amb el treball no s'estan cobrint les necessitats bàsiques."

 

La plataforma Església pel Treball Decent denuncia el treball a temps parcial involuntari i la insuficient cobertura dels parats i jubilats. Reclama una millora de les condicions salarials i de la protecció social, i una renda mínima garantida. Crida a sindicats, empresaris i administracions a impulsar un canvi complet del mercat laboral per generar llocs de treball de qualitat.

Les entitats que lluiten contra l'exclusió social volen trencar amb una realitat injusta i construir una nova cultura laboral. "Per avançar cap a aquest concepte del treball decent, un concepte global que el que t'ha de permetre és cobrir les teves necessitats econòmiques, humanes i de societat", diu Desirée Garcia.

VÍDEOS RELACIONATS