Mas diu que l'independentisme ha de pensar si li convé "un govern Casado-Rivera-Vox"

Mas diu que l'independentisme ha de pensar si li convé "un govern Casado-Rivera-Vox"

Mas diu que l'independentisme ha de pensar si li convé "un govern Casado-Rivera-Vox"

Juli Rodés Actualitzat
L'expresident de la Generalitat Artur Mas durant l'entrevista al programa "Els matins" amb motiu del quart aniversari del 9N

L'expresident de la Generalitat Artur Mas durant l'entrevista al programa "Els matins" de TV3 amb motiu del quart aniversari del 9N

Artur Mas considera que l'independentisme s'ha de preguntar si li convé o no que a Espanya hi continuï havent un govern presidit per Pedro Sánchez.

"S'ha de fer aquesta pregunta, evidentment. Perquè si no hi ha un govern Sánchez-Podem, hi haurà un govern Casado-Rivera-Vox. És una alternativa. Però un govern a Espanya hi serà. I mentre no siguem un país independent, poc o molt ens afecta."

"Si la pregunta és si prefereixo un president del govern espanyol que cada dia digui que som uns criminals i que hem de ser jutjats per rebel·lió, o un president del govern espanyol que digui, des de la tribuna [del Congrés], que no hi ha hagut rebel·lió perquè no hi ha hagut violència, jo prefereixo això segon. I no és garantia que tot es resoldrà, ja ho sé."

L'expresident Mas fet aquestes declaracions en el programa "Els matins" de TV3, dos dies després que el president Quim Torra oficialitzés, al Parlament, el trencament del suport al govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.

Amb tot, Mas entén que "pot haver-hi una estratègia del president Torra, que jo podria compartir", en el sentit de dir "si això va per aquí i no canvia, no espereu res del govern de la Generalitat".

 

Preguntat sobre què ha de fer el sobiranisme a partir d'ara, Mas ha donat la seva recepta: "En comptes del 'ni un pas enrere', que ja està assumit, comencem a identificar quines passes endavant [cal fer], que és més difícil."

La primera passa, segons Mas, és "aprofitar el judici com un enorme aparador per desgastar les estructures de l'estat espanyol, que estan actuant com estan actuant".

"Si desafiar un estat pacíficament i posant urnes mereix penes d'anys i panys de presó, això no és justícia ni estat de dret."

També, segons l'expresident, "s'han de guanyar les eleccions municipals", perquè "es necessita que a la majoria dels territoris hi hagi gent que no miri cap a un altre costat".

Mas també és partidari d'"intensificar l'acció de govern".

"El govern ha d'estar present a tot arreu, ha de tenir iniciatives constants i s'ha de deixar veure constantment i explicar-se."

La quarta passa que cal fer, diu Mas, és "identificar els actors que poden fer aquesta feina", perquè "el govern està controlat pel govern espanyol i li estarem demanant una cosa que no pot fer".

En aquest sentit, assenyala el Consell de República -"que no pot ser controlat per l'estat espanyol i que depèn molt de la gent"-, els partits polítics, les entitats sobiranistes i "molts catalans que són arreu del món i s'hi poden afegir".

 

"No hauríem d'haver estat condemnats"

Mas ha estat entrevistat amb motiu del quart aniversari de la consulta del 9N, per la qual està condemnat a dos anys d'inhabilitació i té el patrimoni embargat.

Es dona la circumstància que aquest dimecres el Tribunal Suprem ha començat a revisar la sentència del TSJC que el va condemnar a ell, Joana Ortega i Irene Rigau.

El recurs davant del Suprem va ser interposat fa un any i nou mesos.

Mas considera que "en circumstàncies normals no hauríem d'haver estat condemnats", però que ara, després de tot aquest temps, si ara el Suprem ratifica la sentència del TSJC, els condemnarà per partida doble.

"Si el Tribunal Suprem ara confirma la pena dels dos anys d'inhabilitació, com demana la fiscalia, hauré estat quatre anys inhabilitat [en total]. És una duplicació de la pena."

 

"El dilema que tenim com a país"

Sobre el 9N, Mas defensa que "aquella jornada històrica va ser el primer gran tret de sortida institucional per a la consolidació del projecte sobiranista".

I diu que el dilema que es plantejava aleshores sobre el futur de Catalunya continua obert:

"Força gent va anar a votar que 'no' a la segona part de la pregunta, 'no' a l'estat independent. Això també era bo, perquè mai vam voler imposar un projecte."

"Sempre vam voler saber quina era l'opinió majoritària del poble català, per saber si havíem de mantenir l'autonomia o apostar per la sobirania. Aquest segueix sent, en bona part, el dilema que encara tenim al país."

TEMES:
Procés català