Mas-Colell i Recoder defensen al Parlament l'actuació de la Generalitat en el tancament de Spanair
La fi de l'aventura de Spanair, per a molts ara crònica d'una mort anunciada, ha obligat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el titular de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, a donar explicacions al Parlament sobre la gestió del Govern de la crisi de l'aerolínia. Davant una comissió extraordinària, el primer ha argumentat que hauria estat una irresponsabilitat destinar-hi més diners i Recoder, que ha acusat al trinomi Iberia-Aena-Estat de la caiguda de l'aerolínia, ha insistit que continuaran treballant per convertir l'aeroport del Prat en un "hub".
RedaccióActualitzat
Andreu Mas-Colell ha subratllat que l'executiu català ha fet "tot el possible" per Spanair però que davant la impossibilitat de trobar un soci industrial, el 27 de gener es va acordar deixar d'aportar fons a l'aerolínia.
Assegura que hauria estat tan "irresponsable" continuar invertint a Spanair al gener del 2012 com no haver-ho fet un any abans, quan van entrar al Govern i després que la companyia ja hagués rebut 60 milions d'euros entre 2009 i 2010.
A principis de l'any passat la previsió de pèrdues de Spanair per aquell any era inicialment de 59 milions d'euros, xifra que distava bastant dels 137 milions que s'havien perdut en l'exercici anterior. L'empresa va transmetre llavors la necessitat de 20 milions d'euros, que van ser aportats per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
Al maig, i després que la direcció de la companyia revisés encara més a la baixa aquestes previsions i sol·licités 56 milions més, el Govern es va mobilitzar per trobar un soci industrial.
El conseller ha assegurat que es va intentar un acord amb Qatar Airways i també amb la companyia HNA, però, malgrat l'interès que va mostrar a última hora la companyia xinesa, tampoc va ser possible.
Seguiment del cessament
A partir del fracàs de les negociacions, ha pres la paraula Lluís Recoder, que ha detallat com es va gestionar el cessament de les operacions de l'aerolínia.
El titular de Territori i Sostenibilitat ha explicat que es va treballa i es treballa per trobar alternatives de vol als passatgers, per atendre les reclamacions dels afectats i per donar resposta a la necessitat dels treballadors que s'han quedat sense feina.
Precisament una cinquantena de treballadors de la companyia han convocat una concentració a fora de la cambra parlamentària, tal com ja van fer aquest dijous davant del palau de la Generalitat. Protesten amb xiulets i pancartes reclamant solucions per a les més de 2.000 persones que es queden sense feina.
Trencar un model que perjudica Catalunya
A l'hora de buscar culpables de la caiguda de Spanair, Lluís Recoder no ha dubtat d'acusar un model aeroportuari centralista i la diferència d'inversions en infraestructures fetes per l'Estat a l'aeroport del Prat i el de Barajas.
Recoder ha contraposat els més de 140 milions d'ajudes del govern català a Spanair als 1.300 milions en inversió pública que s'ha fet en el passat per salvar Iberia de la fallida. També la falta de diners públics per permetre una bona comunicació del Prat amb Barcelona davant dels milions aportats al metro i a les rodalies madrilenyes fins a Barajas.
"Juguem en camp contrari, amb l'àrbitre que xiula en contra i menys jugadors sobre al camp", ha dit Recoder abans d'assegurar que, tot i els entrebancs, la voluntat de combatre un model radial al servei d'una capital única amb Barajas com a porta d'entrada al món és ferma.
Assegura que hauria estat tan "irresponsable" continuar invertint a Spanair al gener del 2012 com no haver-ho fet un any abans, quan van entrar al Govern i després que la companyia ja hagués rebut 60 milions d'euros entre 2009 i 2010.
A principis de l'any passat la previsió de pèrdues de Spanair per aquell any era inicialment de 59 milions d'euros, xifra que distava bastant dels 137 milions que s'havien perdut en l'exercici anterior. L'empresa va transmetre llavors la necessitat de 20 milions d'euros, que van ser aportats per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
Al maig, i després que la direcció de la companyia revisés encara més a la baixa aquestes previsions i sol·licités 56 milions més, el Govern es va mobilitzar per trobar un soci industrial.
El conseller ha assegurat que es va intentar un acord amb Qatar Airways i també amb la companyia HNA, però, malgrat l'interès que va mostrar a última hora la companyia xinesa, tampoc va ser possible.
Seguiment del cessament
A partir del fracàs de les negociacions, ha pres la paraula Lluís Recoder, que ha detallat com es va gestionar el cessament de les operacions de l'aerolínia.
El titular de Territori i Sostenibilitat ha explicat que es va treballa i es treballa per trobar alternatives de vol als passatgers, per atendre les reclamacions dels afectats i per donar resposta a la necessitat dels treballadors que s'han quedat sense feina.
Precisament una cinquantena de treballadors de la companyia han convocat una concentració a fora de la cambra parlamentària, tal com ja van fer aquest dijous davant del palau de la Generalitat. Protesten amb xiulets i pancartes reclamant solucions per a les més de 2.000 persones que es queden sense feina.
Trencar un model que perjudica Catalunya
A l'hora de buscar culpables de la caiguda de Spanair, Lluís Recoder no ha dubtat d'acusar un model aeroportuari centralista i la diferència d'inversions en infraestructures fetes per l'Estat a l'aeroport del Prat i el de Barajas.
Recoder ha contraposat els més de 140 milions d'ajudes del govern català a Spanair als 1.300 milions en inversió pública que s'ha fet en el passat per salvar Iberia de la fallida. També la falta de diners públics per permetre una bona comunicació del Prat amb Barcelona davant dels milions aportats al metro i a les rodalies madrilenyes fins a Barajas.
"Juguem en camp contrari, amb l'àrbitre que xiula en contra i menys jugadors sobre al camp", ha dit Recoder abans d'assegurar que, tot i els entrebancs, la voluntat de combatre un model radial al servei d'una capital única amb Barajas com a porta d'entrada al món és ferma.
