Madrid canvia la llei de caixes per limitar-hi al 40% la presència pública
La Comunitat de Madrid ha presentat un projecte de modificació de la llei de caixes autonòmica per limitar al 40% la presència pública en aquestes entitats, donant més importància als impositors i impedint que els seus consellers siguin càrrecs polítics electes o càrrecs de l'administració. Així ho ha anunciat el conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, que ha precisat que aquesta reforma busca "la despolitització absoluta de la gestió financera" i "la llibertat d'actuació en el mercat", cosa "substancial" en moments de crisi com l'actual. També es pretén "garantir-ne" la "independència".
El conseller ha indicat que un dels punts forts de la reforma és "limitar al 40% la presència pública a les caixes guanyant-hi pes els impositors". A més, es disminuirà el poder de les corporacions municipals en un 1,5%.
Al costat d'això, s'estableix que els consellers generals del sector d'entitats representatives es distribuiran per comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia en què la caixa tingui obertes oficines "en proporció amb la xifra de dipòsits captats per cada caixa en cadascuna". La nova norma, segons Beteta, "recull la integració en el sistema institucional de protecció (SIP) en l'exercici indirecte de l'activitat financera i la conversió a la fundació".
Càrrecs no polítics
Un altre dels punts que cal destacar és que els consellers de la caixa no podran ser càrrecs polítics electes ni càrrecs de l'administració, i a més, almenys la meitat dels vocals del consell d'administració i la totalitat dels membres de la comissió de control hauran d'acreditar coneixements i experiència en el sector. En aquest sentit, se suprimeix el representant autonòmic en la comissió de control de les caixes d'estalvi.
Així mateix, "s'endureix" el règim de retribucions de la presidència executiva i de la direcció general "establint que no podran tenir altres activitats remunerades". D'aquesta manera, es regula com a incompatible percebre simultàniament retribucions del SIP i de les diferents caixes que no ho poden constituir.
El govern regional també ha inclòs en la nova normativa l'apartat de la llei estatal en el qual s'estableix que el mandat dels membres dels òrgans de govern serà de 12 anys com a màxim. "Els que es renovin després de la publicació del Reial Decret llei estatal no poden superar aquest límit llevat que es produeixi un procés d'integració o fusió, cas en què es permetria superar-lo fins a esgotar el mandat".
Aquest projecte inclou, segons ha precisat el conseller, dos aspectes: afavorir la capitalització de les caixes i professionalitzar els òrgans de govern. Per això, la normativa autonòmica reformada regularà les quotes participatives, "perquè, a més dels drets econòmics que ja se li reconeixien, se li reconeguin els drets polítics que corresponen en forma paral·lela als dels accionistes en les societats de capital".
D'aquesta manera, s'inclouran "tots els articles necessaris" per garantir el dret dels quotapartícips (nous accionistes privats), entre els quals destaquen el dret a vot, participació, estatut jurídic, informació dels òrgans de govern i impugnació, entre d'altres, "que poden delegar en el consell d'administració".
També s'inclourà el sistema institucional de protecció (SIP), que ja estava subjecte a autorització a la llei vigent, i es regularà l'exercici directe de l'activitat de la caixa a través d'una entitat bancària. Amb aquesta nova normativa també es pretén regular la transformació de la caixa en fundació. Així, serà la comunitat autònoma la que n'autoritzi les modificacions estructurals. Per donar cabuda a aquestes figures s'adaptarà la normativa de registre de caixes d'estalvi, l'obra social i els òrgans de govern.
Obra social
La llei també establirà que l'obra social exercida a través de fundació "quedarà directament subjecta al protectorat de la comunitat autònoma". Al costat d'això, i a través del dret transitori, "la norma indica que aquestes modificacions no fan necessari avançar els processos electorals previstos per tal de garantir la bona marxa de la fusió, la constitució del SIP i el seu consell d'administració", entre altres qüestions.
La normativa preveu que les caixes puguin seguir desenvolupant la seva tasca d'obra social i estableix que, independentment de les modificacions que puguin patir, les entitats resultants l'han de continuar. "Per garantir-ne el compliment, es reforcen les funcions de la Comissió d'Obra Social, que comptarà amb un representant de la Comunitat de Madrid, i la vincula a l'assemblea general de la caixa. Així mateix, la llei regula que el pressupost de les fundacions que les caixes poden crear per desenvolupar obres socials ha de ser autoritzat per la Comunitat de Madrid i supervisat per l'assemblea general", subratlla el govern madrileny.
Beteta ha explicat que la llei preveu que totes les actuacions que tenen a veure amb el dividend que es rebi de l'obra social "siguin objecte de decisió política per part de la Comunitat de Madrid". D'aquesta manera, es crearà una comissió específica anomenada "d'obra social" en què hi haurà un representant autonòmic. A través seu, es podran aprovar les directrius generals "que han de dur a terme no només l'obra social fruit de la caixa que té el seu domicili social a la Comunitat de Madrid -és a dir, Caja Madrid-, sinó també aquelles quantitats que altres caixes hagin d'invertir a la Comunitat de Madrid". "A partir d'ara hauran de ser sota els criteris inspiradors que digui el govern de la Comunitat de Madrid".
Al costat d'això, s'estableix que els consellers generals del sector d'entitats representatives es distribuiran per comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia en què la caixa tingui obertes oficines "en proporció amb la xifra de dipòsits captats per cada caixa en cadascuna". La nova norma, segons Beteta, "recull la integració en el sistema institucional de protecció (SIP) en l'exercici indirecte de l'activitat financera i la conversió a la fundació".
Càrrecs no polítics
Un altre dels punts que cal destacar és que els consellers de la caixa no podran ser càrrecs polítics electes ni càrrecs de l'administració, i a més, almenys la meitat dels vocals del consell d'administració i la totalitat dels membres de la comissió de control hauran d'acreditar coneixements i experiència en el sector. En aquest sentit, se suprimeix el representant autonòmic en la comissió de control de les caixes d'estalvi.
Així mateix, "s'endureix" el règim de retribucions de la presidència executiva i de la direcció general "establint que no podran tenir altres activitats remunerades". D'aquesta manera, es regula com a incompatible percebre simultàniament retribucions del SIP i de les diferents caixes que no ho poden constituir.
El govern regional també ha inclòs en la nova normativa l'apartat de la llei estatal en el qual s'estableix que el mandat dels membres dels òrgans de govern serà de 12 anys com a màxim. "Els que es renovin després de la publicació del Reial Decret llei estatal no poden superar aquest límit llevat que es produeixi un procés d'integració o fusió, cas en què es permetria superar-lo fins a esgotar el mandat".
Aquest projecte inclou, segons ha precisat el conseller, dos aspectes: afavorir la capitalització de les caixes i professionalitzar els òrgans de govern. Per això, la normativa autonòmica reformada regularà les quotes participatives, "perquè, a més dels drets econòmics que ja se li reconeixien, se li reconeguin els drets polítics que corresponen en forma paral·lela als dels accionistes en les societats de capital".
D'aquesta manera, s'inclouran "tots els articles necessaris" per garantir el dret dels quotapartícips (nous accionistes privats), entre els quals destaquen el dret a vot, participació, estatut jurídic, informació dels òrgans de govern i impugnació, entre d'altres, "que poden delegar en el consell d'administració".
També s'inclourà el sistema institucional de protecció (SIP), que ja estava subjecte a autorització a la llei vigent, i es regularà l'exercici directe de l'activitat de la caixa a través d'una entitat bancària. Amb aquesta nova normativa també es pretén regular la transformació de la caixa en fundació. Així, serà la comunitat autònoma la que n'autoritzi les modificacions estructurals. Per donar cabuda a aquestes figures s'adaptarà la normativa de registre de caixes d'estalvi, l'obra social i els òrgans de govern.
Obra social
La llei també establirà que l'obra social exercida a través de fundació "quedarà directament subjecta al protectorat de la comunitat autònoma". Al costat d'això, i a través del dret transitori, "la norma indica que aquestes modificacions no fan necessari avançar els processos electorals previstos per tal de garantir la bona marxa de la fusió, la constitució del SIP i el seu consell d'administració", entre altres qüestions.
La normativa preveu que les caixes puguin seguir desenvolupant la seva tasca d'obra social i estableix que, independentment de les modificacions que puguin patir, les entitats resultants l'han de continuar. "Per garantir-ne el compliment, es reforcen les funcions de la Comissió d'Obra Social, que comptarà amb un representant de la Comunitat de Madrid, i la vincula a l'assemblea general de la caixa. Així mateix, la llei regula que el pressupost de les fundacions que les caixes poden crear per desenvolupar obres socials ha de ser autoritzat per la Comunitat de Madrid i supervisat per l'assemblea general", subratlla el govern madrileny.
Beteta ha explicat que la llei preveu que totes les actuacions que tenen a veure amb el dividend que es rebi de l'obra social "siguin objecte de decisió política per part de la Comunitat de Madrid". D'aquesta manera, es crearà una comissió específica anomenada "d'obra social" en què hi haurà un representant autonòmic. A través seu, es podran aprovar les directrius generals "que han de dur a terme no només l'obra social fruit de la caixa que té el seu domicili social a la Comunitat de Madrid -és a dir, Caja Madrid-, sinó també aquelles quantitats que altres caixes hagin d'invertir a la Comunitat de Madrid". "A partir d'ara hauran de ser sota els criteris inspiradors que digui el govern de la Comunitat de Madrid".
