L'oposició al PHN declara zona de resistència el punt de captació d'aigua de l'Ebre

L'anomenat quilòmetre zero del transvasament de l'Ebre, el punt on es preveu instal·lar l'estació de bombament d'aigua, ha estat l'escenari d'una nova jornada ludicoreivindicativa en contra d'aquesta infraestructura prevista en el Pla Hidrològic Nacional. L'acte ha permès col·locar unes 500 estaques i banderes de color blau en tot el perímetre del barranc de Sant Antoni per declarar-lo zona de resistència. Precisament, l'objectiu dels convocants és demanar a la Generalitat que declari el barranc zona PEIN (Pla Especial d'Interès Natural). El vessant lúdic l'han posat els cantants Lluís Llach, Pep Sala i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. També han actuat els grallers i dolçainers de les Terres de l'Ebre i el Cor Flumine. Llach ha llegit un manifest en el que ha demanat la unitat del moviment social contra el PHN. Des de Barcelona, coincidint amb els actes de commemoració del Dia de la Dona, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, també ha parlat del PHN, i ha dit que el govern català vol parlar "amb València i Múrcia" perquè "se sàpiga que, a Catalunya, l'aigua no sobra". Maragall ha afegit que "el preu que paguem per l'aigua de consum domèstic és molt alt, tant que n'hem hagut d'estalviar, i si en tenim és perquè hem fet aquest esforç, que altres comunitats no han fet. Si no, no en tindríem i hauríem de fer un transvasament d'aigua cap a Catalunya. Això, si s'explica, s'entén". Finalment, Pasqual Maragall ha afirmat que ni Aragó ni Catalunya estan contra el PHN, sinó en contra del transvasament injustificat. Satisfacció i prudència davant l'informe de la UE La nota positiva és l'informe de la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea, que desaconsella el finançament del PHN i mostra "serioses reserves" sobre el seu impacte ambiental i econòmic i la coherència amb la legislació europea. La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha rebut l'informe amb satisfacció, però també amb prudència. Tot i que Brussel·les ja ha dit que encara no s'ha pres cap decisió en aquest sentit, el govern de Catalunya ha destacat la coincidència de l'informe amb la posició de la Generalitat, i el PSOE l'ha qualificat de demolidor. Per la seva banda, el govern espanyol li ha tret importància. Clima de divisió interna Aquest moment dolç, però, està enrarit per una situació de divisió interna del moviment social. Les divergències entre les dues faccions que conformen la Plataforma i que encapçalen estratègies diferents d'oposició al transvasament, s'han agreujat després que dirigents del PP i el director del Consorci per a la Protecció Integral del Delta, Joaquín Fabra, hagin revelat que van mantenir reunions amb el portaveu de la Plataforma, Manolo Tomàs i dos científics. El sector encapçalat per Ángel Aznar, que aplega destacats càrrecs socialistes i defensa la política institucional contra el transvasament, ha posat el crit al cel i ha desautoritzat Tomàs, fundador de la Coordinadora Antitransvasament, per no haver informat d'aquestes trobades. Segons sembla, Tomàs va rebre el requeriment de Fabra a finals del 2002 i el que va fer va ser mitjançar amb els científics. L'objectiu de Fabra era saber la proposta antitransvasament per calcular el cabal ecològic de l'Ebre. Per la seva banda, des de la Plataforma es volien conèixer més dades sobre el PID per plantar-li cara. A Tomàs ja se'l coneix a l'entorn com "el nou Carod-Rovira".