Arenys de Mar

L'escriptor Josep Maria Gironella mor als 85 anys

L'escriptor Josep Maria Gironella ha mort de sobte aquesta matinada a la localitat d'Arenys de Mar. Gironella dormia al seu domicili quan, cap a quarts de quatre de la matinada, ha dit que se sentia marejat i minuts després ha mort, suposadament d'un vessament cerebral. Es dóna la circumstància que el dia 31 l'escriptor va celebrar el 85è aniversari.

Actualitzat
L'escriptor Josep Maria Gironella, que ha mort a Arenys de Mar (Maresme) als 85 anys, deixa un llegat literari que va causar un gran impacte en les lletres espanyoles de la postguerra, dominat per dues de les seves experiències vitals més profundes: el seu passat com a combatent franquista i la seva passió per viatjar. Gironella, que havia nascut a Darnius (Alt Empordà) el 31 de desembre de 1917, va ingressar el 1928 al seminari i el va abandonar tres anys després per treballar com a dependent de drogueria, després en una fàbrica de licors i més tard en un banc. En esclatar la Guerra Civil espanyola, el jove Gironella es va passar a la zona franquista, en la qual va combatre durant els tres anys que va durar la contesa. Els anys immediats de la postguerra, per sobreviure es va dedicar a tota classe de negocis i fins i tot al contraban, per la qual cosa va ser empresonat. Les seves vivències personals, que l'havien marcat per sempre, el van empènyer a escriure articles literaris per a diaris, però la seva trajectòria literària va néixer amb un llibre de poemes que va publicar el 1946, "Ha llegado el invierno y tú no estás aquí". Aquest mateix any va contraure matrimoni amb Magdalena Castañer i li "va prometre" com a regal de noces el Premi Nadal que, efectivament, va aconseguir amb la seva novel·la "Un hombre", ambientada a Irlanda. El 1949 va enviar "La marea" a la "Revista d'Occident", que li va publicar el llibre i va propiciar una trobada amb Ortega y Gasset, que el va animar d'aquesta manera: "Vostè viatgi molt perquè és un narrador nat." Seguint el consell del filòsof, Gironella es va traslladar a París i va iniciar amb la seva dona una etapa de llargs viatges que el portarien per l'Índia, el Japó, la Xina, Israel ("El escándalo de Tierra Santa"), Cambodja, Grècia, l'Orient Mitjà. El 1953, va escriure la primera part d'una trilogia amb un enfocament que revisava en part la història oficial de la Guerra Civil, "Los cipreses creen en Dios", que va constituir un veritable impacte en la literatura espanyola de postguerra i de la qual s'han venut fins ara més de sis milions d'exemplars. Van seguir aquest volum el 1961 "Un millón de muertos", quan ja "Los cipreses" anava per la 60a edició, i el 1966 "Ha estallado la paz". Cinc anys després va obtenir el Premi Planeta amb "Condenados a vivir", que va ser considerada per molts una prolongació de la trilogia. En aquests anys, Gironella va ser distingit amb el Premi Nacional de Literatura i el Thomas Moore de Chicago, i va publicar el 1958 "Los fantasmas de mi cerebro", un llibre de consideracions psíquiques sobre el seu estat d'ànim durant la profunda depressió que li va sobrevenir la nit de Nadal de 1952. En les últimes dècades, l'èxit de noves generacions d'escriptors espanyols va posar sordina a la seva creació literària, en la qual van destacar assajos d'un to marcadament ideològic o religiós com "Mujer, levántate y anda", "Cien españoles y Dios", "Conversaciones con D. Juan de Borbón", "Cien españoles y Franco". El seu últim reconeixement, testimoni que Gironella es mantenia actiu amb 80 anys acabats de fer, li va arribar el 1997, quan el jurat va decidir concedir-li un accèssit del II Premi Fernando Lara per la seva novel·la "Se hace camino al andar", un ratificació al seu amor per Orient que el mateix autor veia com a "passat i futur de la humanitat".
Anar al contingut