Les platges catalanes retrocedeixen tres metres cada any i no n'hi ha prou amb regeneració de sorra

Any rere any els catalans disposen de menys metres quadrats de platja, sobretot en algunes zones com el Maresme, que aquesta temporada no han estat regenerades pel Ministeri de Medi Ambient. En concret, les platges retrocedeixen tres metres cada any. La causa: els fenòmens naturals més d'altres d'artificials. Amb la regeneració no n'hi ha prou per posar fi al problema i la sorra acabarà sent un bé escàs. Així que, segons els experts, s'haurà de prioritzar quines platges es conservaran.
Les platges catalanes retrocedeixen tres metres cada any i no n'hi ha prou amb regeneració de sorra
Barcelona

Les platges catalanes retrocedeixen tres metres cada any i no n'hi ha prou amb regeneració de sorra

Any rere any els catalans disposen de menys metres quadrats de platja, sobretot en algunes zones com el Maresme, que aquesta temporada no han estat regenerades pel Ministeri de Medi Ambient. En concret, les platges retrocedeixen tres metres cada any. La causa: els fenòmens naturals més d'altres d'artificials. Amb la regeneració no n'hi ha prou per posar fi al problema i la sorra acabarà sent un bé escàs. Així que, segons els experts, s'haurà de prioritzar quines platges es conservaran.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les platges catalanes reculen de mitjana uns tres metres a l'any. Aquesta és una de les conclusions del Llibre Verd del Litoral català que la Generalitat ha encarregat al Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. La pèrdua de sorra -que es fa evident, per exemple, a les platges de Badalona, on els últims 20 anys han retrocedit uns 15 metres- és fruit d'una combinació de fenòmens naturals, com les llevantades, amb d'altres d'artificials. Agustí Sánchez-Arcilla, del Laboratori d'Enginyeria Marítima, ha explicat que el Maresme és una de les zones més complicades amb cinc barreres perpendiculars, ports esportius, que trenquen completament el transport de sorra des de la Tordera.

Una de les solucions passa per la regeneració de sorra, com la que aquests dies ha enllestit el Ministeri de Medi Ambient a les platges de Barcelona, on n'ha dipositat 750.000 metres cúbics. Però amb això no n'hi ha prou. Per evitar que aquesta sorra sigui arrossegada per les llevantades, el Ministeri ha construït dos dics submergits a les platges de la Mar Bella i del Bogatell, i un d'emergent a la Barceloneta.

Segons ha explicat Francesc Soler de Magrinyà, de la regidoria de Medi Ambient a l'Ajuntament de Barcelona, "la llevantada i la sorra se'n va des de la platja i queda dipositada davant del dic". Després, afegeix: "La dinàmica marina normal agafa aquesta sorra i la va recol·locant a la platja".

En qualsevol cas, Agustí Sánchez-Arcilla, ha assegurat: "Sempre tindrem platja perquè la vora costanera d'equilibri entre el mar i la terra és un dipòsit de sorra". Això sí, ha advertit: "La sorra esdevindrà un bé escàs i l'haurem de gestionar amb molta intel·ligència perquè no podrem mantenir totes les platges com ara."

Segons els experts, doncs, com que la sorra anirà molt cara, s'haurà de prioritzar quines platges es conservaran.

VÍDEOS RELACIONATS