Les eleccions municipals de Kosovo acaben amb incidents i una escassa participació

Els kosovars han votat aquest diumenge, per primer cop, junts, des que el 2008 Kosovo es va separar de Sèrbia. O això és el que voldrien Brussel·les, el govern albanokosovar i el govern de Belgrad. La realitat, però, com sempre als Balcans, és molt més complicada. La victòria del dia és que, almenys, han pogut obrir els col·legis electorals al nord del territori, la zona de majoria sèrbia; tard, però han obert. I una altra cosa és la participació dels serbokosovars, que ha estat molt baixa.

Grups extremistes serbis s'han col·locat a les portes dels col·legis i han amenaçat els que hi han anat a votar. Alguns candidats han estat agredits, com Kristimr Pantic, l'aspirant a l'alcaldia de Mitrovica, la capital dels eslaus de Kosovo. Pantic ha arribat al col·legi electoral amb ferides a la cara. Uns radicals serbis l'han intentat apallissar la nit passada perquè havia manifestat la seva intenció d'anar a votar diumenge. És igual que ell sigui un polític ultranacionalista, una part dels seus compatriotes creu que participar en aquestes eleccions significa reconèixer la independència de Kosovo. Malgrat les ferides i l'ensurt, Pantic s'ha presentat al col·legi, però per no res. "No he pogut votar. En aquest col·legi només han vingut dos membres de la taula i, segons la llei, n'hi hauria d'haver tres."

Sigui com sigui, els pobles serbis de Kosovo tindran alcaldes i regidors escollits democràticament, encara que sigui amb pocs vots. El govern de Belgrad no reconeix la independència de Kosovo, però ha animat els serbis a votar. Això, als Balcans, no és una contradicció.

Gràcies a aquestes eleccions, la població eslava de Kosovo podrà formar una comunitat de municipis, tindrà per primer cop un reconeixement internacional i podrà defensar els seus interessos en igualtat de condicions. La tàctica del boicot, certament, fins ara només els ha servit per estar més aïllats, i ha atorgat tot el protagonisme polític als albanokosovars.