L'emotiu retrobament d'una família siriana separada més d'un any
Un sirià d'Idlib retroba la dona i els fills després d'aconseguir fugir de la guerra
Ha estat molt poca estona i a través d'una tanca... però ha valgut la pena. Hammasho, de 34 anys, habitant de la ciutat siriana d'Idlib, destruïda per la guerra, ha pogut retrobar-se -molt breument- amb els seus quatre fills i la seva dona.
Fa més d'un any que estaven separats, des que ell va fugir de Síria per mirar de trobar un futur millor per a la seva família, lluny de la violència. Durant aquest temps ha treballat en la construcció, fins a reunir els 6.000 dòlars necessaris per pagar el traficant que ha portat la seva família fins a Xipre.
El Hammasho explica que va fugir de Síria perquè no s'hi pot viure, al seu país. Almenys, no sense tacar-se les mans.
"A Síria, si vols menjar pa... has de tacar-te les mans de sang. Has de ser un jihadista o estar amb Al-Assad o amb algú altre. I robar o matar. I si vas per aquí, estàs acabat. Així és la vida a Síria, ara mateix. Jo no ho puc fer. Hi ha persones que sí."
El breu retrobament familiar va tenir lloc diumenge, poques hores després que la dona del Hammasho i els seus quatre fills, una nena de 18 mesos i tres nens de 4, 5 i 7 anys, arribessin per mar a Xipre. Per aconseguir-ho van haver de navegar unes 24 hores des de Turquia, amuntegats en una petita embarcació juntament amb 300 persones més.
"Quan vaig llegir a internet que unes 250 persones es dirigien cap a Xipre sabia que ells hi eren", explica amb un gran somriure.
La dona i els fills de Hammasho van ser traslladats al centre de detenció de Kokkinotrimithia, i ell s'hi va acostar. "Els policies em van dir que havia d'esperar mitja hora que acabessin de fer el recompte, però jo no podia esperar." Llavors, el Hammasho va veure els nens a través de la tanca i els va fer un gest amb el braç. "Els nens van córrer cap a on era jo. Només els volia veure, perquè el meu cor tornés al seu lloc." Breument, va tenir temps fer petons a les mans dels seus fills a través de la tanca.
Ara, per poder-s'hi retrobar definitivament i abraçar-los com cal -sense cap tanca pel mig- hauran d'esperar entre cinc dies i una setmana. El Hammasho viu a Limassol, una ciutat costanera a uns 100 quilòmetres del centre de detenció, on té una petita cambra amb un llit. Ara vol trobar una casa on poder tornar a començar amb la dona i els fills, lluny de les bombes i la violència que li va matar una filla petita, de gairebé cinc anys.
De tota manera, té molt clar que serà un tornar a començar provisional, fins que acabi la guerra. Perquè la seva intenció és tornar al seu país, on havia comprat una casa -ara reduïda a cendres- que vol reconstruir i 1,6 hectàrees de terreny que vol tornar a conrear. "Síria és el meu país, i tornaré a casa", assegura.
