L'aniversari dels 30 anys del Solidarnosc, el primer sindicat obrer independent de l'òrbita soviètica, marcat per l'absència de Walesa

Solidarnosc, el primer sindicat obrer independent de l'òrbita soviètica, celebra 30 anys. El 31 d'agost del 1980, el règim comunista polonès firmava els acords que permetien la creació de sindicats i donava lloc al naixement de Solidarnosc. Però l'efemèride està marcada per una gran absència, la del seu líder i impulsor, Lech Walesa. El premi Nobel de la Pau ha preferit no assistir als principals actes d'aniversari. Walesa diu que no se sent identificat amb el sindicat, i l'acusa d'estar polititzat. De fet, en el congrés extraordinari celebrat aquest dilluns, els membres de Solidarnosc van escridassar el primer ministre polonès, el liberal Donald Tusk, i van aclamar el conservador Jaroslaw Kaczynski.
L'aniversari dels 30 anys del Solidarnosc, el primer sindicat obrer independent de l'òrbita soviètica, marcat per l'absència de Walesa
Polònia

L'aniversari dels 30 anys del Solidarnosc, el primer sindicat obrer independent de l'òrbita soviètica, marcat per l'absència de Walesa

Solidarnosc, el primer sindicat obrer independent de l'òrbita soviètica, celebra 30 anys. El 31 d'agost del 1980, el règim comunista polonès firmava els acords que permetien la creació de sindicats i donava lloc al naixement de Solidarnosc. Però l'efemèride està marcada per una gran absència, la del seu líder i impulsor, Lech Walesa. El premi Nobel de la Pau ha preferit no assistir als principals actes d'aniversari. Walesa diu que no se sent identificat amb el sindicat, i l'acusa d'estar polititzat. De fet, en el congrés extraordinari celebrat aquest dilluns, els membres de Solidarnosc van escridassar el primer ministre polonès, el liberal Donald Tusk, i van aclamar el conservador Jaroslaw Kaczynski.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
A l'estiu de 1980, Polònia s'enfrontava a una greu crisi econòmica i el govern va augmentar els preus de la carn. El descontentament entre els obrers es feia especialment evident al voltant de les drassanes de Gdansk. Aquí, l'acomiadament d'una popular operadora de grues portava els obrers a l'acció. El 14 d'agost començava la vaga. Els liderava l'electricista Lech Walesa. En qüestió de dies, s'hi van sumar centenars de fàbriques. Entre les seves demandes: el dret a un sindicat independent. La revolta va paralitzar el país i el govern va acabar cedint. El 31 d'agost es firmava l'acord que obria la porta al primer sindicat obrer independent en un país de l'òrbita soviètica. Naixia oficialment Solidarnosc, que desenvoluparia un paper important en la caiguda del comunisme a l'Europa de l'Est.

La seva actitud desafiant i la seva capacitat de mobilització, amb més de 10 milions d'afiliats, van posar en risc la continuïtat del règim. L'eufòria va durar 16 mesos, quan el general Jaruszelski va treure els tancs al carrer: cop d'estat, empresonaments, repressió. Solidarnosc va ser il·legalitzat però no va desaparèixer. Al contrari, va augmentar la sensació de debilitament del règim mentre creixia el prestigi del sindicat i del seu líder. Comptaven amb el suport de l'Església catòlica, i, en última instància, del Papa, el polonès Karol Wojtyla, però també d'altres grups d'oposició de procedència molt diversa.

Solidarnosc va acabar convertint-se en una plataforma més política que no pas sindical i, de mica en mica, es va imposar la recerca d'una solució negociada, d'una transició pactada cap a la democràcia. Finalment, a l'abril del 1989, govern i oposició van firmar un acord per a la celebració d'eleccions lliures. Solidarnosc obtenia una victòria aclaparadora que li va permetre formar el primer govern no comunista de l'Europa de l'Est en els últims quaranta anys.

Polònia va ser la fitxa que va provocar un efecte dòmino en la caiguda de la resta de règims comunistes europeus. L'exemple de Solidarnosc va fer perdre pors i va empènyer la gent a protestar i reclamar més llibertat. S'esquerdava així definitivament el teló d'acer que separava Europa.


VÍDEOS RELACIONATS