L'alcalde de Batea demana a Puigdemont que resolgui els greuges pendents per enterrar l'amenaça de marxar a l'Aragó

L'alcalde de Batea demana a Puigdemont que resolgui els greuges pendents per enterrar l'amenaça de marxar a l'Aragó

L'alcalde de Batea demana a Puigdemont que resolgui els greuges pendents per enterrar l'amenaça de marxar a l'Aragó

Pla mig de l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, amb una foto del president Puigdemont al fons, després del ple extraordinari arran la polèmica per la proposta de marxar a l'Aragó. Imatge del 25 de j

Pla mig de l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, amb una foto del president Puigdemont al fons, després del ple extraordinari arran la polèmica per la proposta de marxar a l'Aragó. Imatge del 25 de juliol de 2017. (horitzontal)

ACN Batea.-La pilota es troba a la teulada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont: si és capaç de resoldre els greuges que denuncia el govern municipal de Batea (Terra Alta), l'amenaça de marxar a l'Aragó quedarà enterrada. En aquests termes s'ha manifestat l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, a la finalització del ple extraordinari convocat per debatre la "discriminació" que, assegura, pateix la població. Una sessió que ha congregat desenes de veïns i que ha viscut moments de crits, retrets i peticions de dimissió. L'alcalde, que ha passat de puntetes sobre la qüestió de marxar a la comunitat autònoma veïna, ha focalitzat el seu discurs en la necessitat de plantar cara als comptes pendents amb la Generalitat: el conflicte territorial amb Gandesa, la massificació eòlica i les 30 places de la residència d'avis. L'oposició l'ha advertit de les conseqüències de la seva proposta i l'ha convidat a plegar.

Desenes de veïns, alguns d'ells embolcallats amb l'estelada o amb insígnies independentistes, han omplert la sala de plens del consistori per assistir a un debat que, finalment, no ha satisfet les expectatives de la majoria. Paladella, que durant els últims dies havia anunciat públicament que no li tremolaria el pols si havia de plantejar al poble la marxa de Catalunya per integrar-se a l'Aragó ha evitat pronunciar el nom de la comunitat autònoma veïna i ha desgranat un discurs focalitzat exclusivament en les "discriminacions" per part de la Generalitat: des dels litigis per una part del terme municipal amb Gandesa, la massificació de projectes eòlics o les trenta places promeses per a la residència d'avis del poble. A priori, el ple havia de servir per debatre directament els missatges que s'han pogut "malinterpretar". L'alcalde, que assegura "sentir" el suport de la gent i minimitza les queixes de les empreses vinícoles -que temen les reaccions adverses dels seus clients-, no tenia aquest dimarts massa ganes de desenvolupar la seva polèmica proposta."Si parlem amb el president de la Generalitat i solucionem tot aquests temes, ja no caldrà parlar amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Això és evident. La pilota està damunt del president de la Generalitat. Ja ho he dit tota la setmana: nosaltres no consentirem en cap moment aquest nivell de discriminació", ha aclarit l'alcalde terraltí i exdiputat del PSC al Parlament. "Està a les seves mans solucionar-ho", ha afegit. De fet, a diferència del discurs dels últims dies, s'ha limitat a assegurar que, de no arribar a trobar solucions, es dirigirà a la subdelegació del govern espanyol -amb qui no disposa encara ara de data de trobada- per "parlar de tot". "Hi ha mil opcions", ha afegit. "Tenim el dret a aplicar l'estratègia que faci falta per arribar al nostre objectiu", ha apuntat, convençut que un alcalde ha d'"arriscar" per aconseguir allò que es proposa per defensar els interessos del municipi.Així les coses, considera que, amb el suport dels veïns i fent-los partícips de les decisions, aquesta situació de "discriminació" es pot "canviar". Nega, un cop més, que es el tema identitari hagi influït. "Això no va de banderes. No va d'Espanya ni de Catalunya ni ho ha anat mai. Això va de Batea i les persones", ha reiterat de forma constant al llarg del ple. Diu, a més, que s'ha sentit utilitzat tant pels partidaris com pels contraris a la independència de Catalunya. "Crem que hem fet exactament el el mateix que fa la Generalitat: diu que des de Madrid ens discriminen, és igual; diu que el Parlament és sobirà, nosaltres també ho hem dit; i hem de plantejar a una solució que encara ha d'arribar, és igual. Em sento utilitzat per uns i pels altres", ha reiterat."Enganyats" per la GeneralitatNovament, Paladella no ha dubtat a l'hora d'acusar la Generalitat, i concretament la consellera de Benestar Social i Família, Dolors Bassa, d'haver "enganyat" el consistori i, fins i tot, de falsejar les dades sobre els índexs de cobertura assistencial de la gent gran. Segons ha precisat, tot i no haver estat encara aprovades, les 30 places promeses per al centre bateà, acordades amb la Generalitat i ratificades tres cops pel Parlament, comptabilitzen dins de l'estadística de Benestar i Família per elevar el percentatge de cobertura assistencial de forma artificial. "Potser, fins i tot, es paguen", ha clamat l'alcalde indignat, tot recordant que cada plaça suposo 22.000 euros anual i un la creació d'un lloc de treball. També ha acusat el Govern de pressionar els municipis de la Terra Alta més afectats pels projectes eòlics perquè acceptin els acords amb les empreses promotores. L'alcalde sosté que el territori rebrà la massificació sense veure ni un euro del pla d'inversions industrials. L'expedient obert des de 2014 perquè una part del terme municipal passi a dependre de Gandesa -una zona on es troben tres molins i que genera anualment uns ingressos tributaris de 40.000 euros- és el tercer greuge que inquieta el govern municipal.Les intervencions de Paladella han trobat una resposta majoritàriament crítica des del públic, que li ha recriminat en molts moments que no abordés l'amenaça de marxar de l'Aragó. El ple, que no ha votat cap punt ni ha pres cap decisió al respecte, ha servit perquè els regidors der l'oposició s'erigeixin en els principals detractors polítics de la proposta. Tant 100% Batea com CiU, que estan en minoria davant del govern municipal d'UPTA-PM, li han reclamat obertament la seva dimissió després d'ocupar l'alcaldia durant 26 anys. "Li demanem la dimissió perquè entenem que amb aquesta actuació no només ha anat en contra de la voluntat de Batea, ha pres una decisió per a la qual no estava legitimat, no tenia dret de posar en boca del poble la intenció d'explorar fórmules per sortir de Catalunya i agregar-nos a l'Aragó. A més de les conseqüències molt negatives cap a la imatge de Batea i el sector del vi, que ha començat a notar els efectes perniciosos d'aquest anunci", ha apuntat Cinta Rams, regidora de 100% Batea. Malgrat això, Rams assegura haver apreciat també un canvi en el discurs de Paladella i l'acusat de donar una resposta "ambigua". Una circumstància que atribueix a la pressió de la població, de les entitats sobiranistes i de les empreses del municipi, tretze de les quals van presentar ahir una instància reclamant a l'alcalde que rectifiqués.