Interrompudes temporalment les negociacions entre ERC i JxCat

Puigdemont podria presidir un Consell de la República a Bèlgica, finançat amb fons privats
Interrompudes temporalment les negociacions entre ERC i JxCat
Barcelona

Interrompudes temporalment les negociacions entre ERC i JxCat

Puigdemont podria presidir un Consell de la República a Bèlgica, finançat amb fons privats
Redacció Actualitzat

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont en una foto d'arxiu (ACN)

Esquerra i Junts per Catalunya interrompen temporalment les converses sobre la investidura. Les dues formacions asseguren que les negociacions són a la recta final, però hi ha diferències, encara, sobre el paper de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras dins l'executiu i sobre el full de ruta.

Al matí, Puigdemont ja havia refredat les expectatives d'un acord de govern imminent. Tanmateix, fonts pròximes a la negociació creuen que el ple del desbloqueig pot arribar a començaments de la setmana vinent.

 

 

La negociació, complexa, té tres potes. Una, el futur dels que són a Brussel·les. Hi ha consens a crear un organisme, que podria ser una fundació finançada amb diners privats, que seria l'anomenat Consell de la República. En aquest òrgan, Carles Puigdemont veuria reconeguda la seva legitimitat amb una presidència que no es vol que sigui simbòlica, sinó "política". Puigdemont exerciria des de la seva residència a Waterloo, però sense descartar-ne el futur retorn i investidura a Catalunya.

La segona és la del govern a Catalunya, l'anomenat "govern efectiu". Aquest executiu estaria repartit a mitges entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. JxCat proposa Jordi Sànchez i Jordi Turull com a candidats a presidir la Generalitat, i Junqueras com a vicepresident, forçant que la justícia demostri si els barra el pas o no. Esquerra, però, planteja una vicepresidència amb pes polític, mentre que Junts per Catalunya la qüestiona si no l'ocupa Junqueras.

 

 

El full de ruta de la legislatura

Per últim, la darrera pota és l'acció de govern i el full de ruta. Aquí hi ha diferències sobre si ha de ser un procés constituent pensat en clau independentista o bé prioritzar eixamplar la base cap als comuns o els socialistes, com defensen els republicans. Esquerra, per boca del seu portaveu, Sergi Sabrià, ha demanat "generositat" a Junts per Catalunya:

"Som als darrers moments de la negociació i sempre els darrers minuts poden portar més tibantor. Crec que posant-hi tots generositat de part nostra aconseguirem l'objectiu, que és el que realment ens reclama la ciutadania d'aquest país."

L'oposició demana desbloquejar la situació

Per tot plegat, els grups de l'oposició han demanat que la situacio es desencalli i que el president del Parlament, Roger Torrent, convoqui un ple. Inés Arrimadas, líder de Cs, li ha posat com a termini aquest mateix divendres.

"Si demà al matí el president Torrent no posa data per celebrar el ple, que nosaltres volem que sigui dimarts que ve, perquè no podem esperar més, anirem al Tribunal Constitucional perquè ja n'hi ha prou, de segrestar el Parlament per posar-lo en mans de Puigdemont o dels partits independentistes. No podem esperar més. El Parlament no pot estar aturat i tancat."

 

Per part del PP, Xavier García Albiol s'ha mostrat partidari que es mantingui el 155 si no es forma un govern "normal".

"Si no hi ha un govern al més normal possible, amb persones que no siguin a la presó ni que estiguin fugides de la justícia, ni que estiguin imputats per sublevació, jo seria partidari que el 155 es mantingui en el temps fins que Catalunya pugui arribar a una situació de normalitat."

Albiol ha demanat a JxCat i ERC, que "s'estan tirant els plats al cap", que "deixin de barallar-se públicament i es posin d'acord perquè pugui haver-hi un govern al més normal possible".

Ple la setmana vinent?

Aquest divendres al matí, la junta de portaveus del Parlament ha de decidir si la setmana vinent se celebra un ple que desbloquegi la situació. En aquest ple es podria portar a votació una proposta que reconegui el paper de Puigdemont.

TEMES:
JxCat ERC Investidura Eleccions 21D Procés català Independència Article 155 Cs PP