La xarxa de Rodalies apunta al col·lapse, segons el Col·legi d'Enginyers

Entre 2012-2016 van haver-hi 1.597 incidències a Rodalies, la meitat pel mal estat de la xarxa
La xarxa de Rodalies apunta al col·lapse, segons el Col·legi d'Enginyers

La xarxa de Rodalies apunta al col·lapse, segons el Col·legi d'Enginyers

Entre 2012-2016 van haver-hi 1.597 incidències a Rodalies, la meitat pel mal estat de la xarxa
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Només cal agafar un tren de Rodalies un dia de cada dia a les set del matí. Més enllà de possibles retards, la xarxa no dona més. Segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el servei està a punt del col·lapse.

Ara mateix, les rodalies a Catalunya tenen 10 línies, que sumen uns 462 quilòmetres. Hi ha 134 estacions. Cada dia hi viatgen uns 400.000 passatgers en 77 municipis.

Segons les dades de Territori, durant el període del 2012 al 2016, hi va haver un total de 1.597 incidències. I la majoria, un 52%, van ser a conseqüència de problemes a la xarxa ferroviària. Una dada que, segons els enginyers, demostra que cal més inversió i una millor gestió per evitar un col·lapse del servei tenint present si han d'arribar més trens d'alta velocitat i el corredor mediterrani.

 

 

Després de la pluja d'inversions ferroviàries anunciada per Foment, el Col·legi d'Enginyers de Camins alerta, una vegada més, que podria ploure sobre mullat a Rodalies. Ho explica Sergi Saurí, president de la Comissió Logística Col·legi Enginyers de Camins:

"Hi ha un problema de capacitat ara mateix. Totes les actuacions que s'estan fent ara i estan previstes com l'arribada de l'alta velocitat, el nou servei EVA, el corredor mediterrani, els nous accessos a l'aeroport. Tot això esta augmentant el número de circulacions, que actualment ja estan prou denses a la xarxa de Rodalies"

 

Quatre avisos del col·lapse

Ara mateix, Sants és una estació amb les vies al límit, tant les sis d'alta velocitat com les catorze de rodalies i regionals.

Proposen ampliar el vestíbul i accessos de l'estació de Sants de Barcelona i millorar la seva relació amb la resta de mitjans de transport i amb l'entorn urbà.

A més, avisen que per descongestionar Sants es necessita que la Sagrera entri en funcionament i assumeixi el paper d'estació de capçalera per als trens AVE amb destí sud.

 

 

Sants quedaria, doncs, com a capçalera de l'alta velocitat cap a França. Això li permetria augmentar les circulacions entre Madrid i França, i absorbir el pas de trens del corredor mediterrani.

 


Pel que fa a l'estació del Prat de Llobregat, l'aposta és que sigui intermodal.

Saurí: "El Prat de Llobregat és una estació que pot anar molt bé perquè hi vagi l'alta velocitat, que això pot descongestionar també l'estació de Sants. I veiem que és una bona oportunitat perquè sigui un node intermodal on puguin confluir altres línies que tenim allà, de metro i altres"

 

 

Un altre coll d'ampolla són els túnels del passeig de Gràcia i de plaça Catalunya, per on passen totes les línies de rodalies.

Saurí: "Ara mateix veiem que hi ha un dels túnels que suporta molt de trànsit, molta circulació de trens, i l'altre moltes menys. La idea serà fer actuacions perquè entre els dos túnels el nivell de trànsit fossin assimilables"

Per contra, el Col·legi d'Enginyers de Camins no és partidari d'afegir trens llançadora per connectar Sants o la Sagrera amb l'aeroport del Prat. Creuen que seria millor allargar alguna de les línies de Rodalies.

 

 

Els enginyers defensen que l'acord tècnic és viable i que caldria un pacte entre l'estat central, la Generalitat, l'àrea metropolitana i els ajuntaments implicats.

TEMES:
Mobilitat

VÍDEOS RELACIONATS