Imatge d'una edició de la Volta a Flandes (Wikimedia Commons)
Imatge d'una edició de la Volta a Flandes (Wikimedia Commons)

La volta ciclista a Flandes ajuda a estudiar el canvi climàtic

L'anàlisi de 35 anys d'imatges permet observar canvis en la floració de les plantes

Xavier DuranActualitzat

Al llarg dels seus 105 anys d'història, el recorregut de la volta ciclista a Flandes ha variat. Però des del 1981, alguns trams s'han mantingut invariables. I com que es disputa sempre a primers d'abril i la televisió ha gravat la prova, investigadors de la Universitat de Gant van pensar que analitzar aquella documentació podria aportar dades sobre els efectes del canvi climàtic. I així ha estat.

El Tour de Flandes, conegut en neerlandès com De Ronde, es disputa des del 1913 i en aquest temps només es va suspendre entre 1915 i 1918 per la Primera Guerra Mundial. Dura un sol dia i el recorregut actual és de 267 quilòmetres.

Un equip encapçalat per Pieter De Frenne, de la Universitat de Gant, va utilitzar les gravacions de la televisió flamenca VRT per analitzar els canvis en la vegetació en els mateixos trams al cap dels anys. En total van analitzar més de dues-centes hores d'imatges. Els resultats es publiquen a la revista Methods in Ecology and Evolution.

Al final van reunir observacions acurades de 46 arbres i arbusts durant aquests 35 anys. I han observat que als anys 80, en el moment de la prova, les fulles gairebé mai no havien brotat i les plantes no havien florit. En canvi, entre 2006 i 2016 gairebé totes les plantes ja tenien fulles i ja apareixien flors. Fent els càlculs han estimat que la probabilitat que les fulles haguessin brotat havia augmentat des del 19% als anys 80 fins al 67% els últims deu anys.

Les observacions es van relacionar amb dades meteorològiques. I la conclusió és que l'aparició de les fulles estava estretament relacionada amb les temperatures produïdes entre gener i març i la calor acumulada durant aquests mesos. El fet era més evident en el magnoli, el bedoll, l'espí i el carpí. A la zona, la temperatura mitjana ha augmentat un grau i mig des del 1980.

Segons De Frenne, això pot significar una bona notícia per algunes espècies, que creixen més de pressa i produeixen més fusta. Però, tal com explica, també té la seva part negativa, perquè també produeixen ombra durant més temps:

"Això afecta altres animals i plantes i l'ecosistema en conjunt. Algunes plantes que creixen sota els arbres no rebran prou llum per florir."

La fenologia, l'estudi dels fenòmens cíclics de la natura, és essencial per conèixer els efectes del canvi climàtic i avaluar el seu possible impacte en el futur. Però les observacions s'han de plantejar a llarg termini per poder recollir moltes dades que es puguin comparar de forma significativa.

Els investigadors flamencs han demostrat que els arxius de televisió que mostren l'evolució dels mateixos llocs poden ser útils per als estudis fenològics, encara que no s'hagin recollit dades anteriorment. Siguin proves esportives o altres activitats a l'aire lliure, poden ser una eina per estudiar l'evolució dels ecosistemes, però també els nivells d'aigua en rius i llacs o l'expansió d'espècies invasores.

 

ARXIVAT A:
CiènciaCrisi climàticaEcologia
Anar al contingut