La sonda "Cassini-Huygens" arriba al sistema de Saturn i en retratarà una de les llunes
La sonda espacial "Cassini-Huygens" s'aproxima a Febe, la lluna negra de Saturn, una de les almenys 30 que té, en l'inici d'una ambiciosa missió que van emprendre conjuntament les agències espacials d'Europa i dels Estats Units ara fa 7 anys. En l'aproximació a Febe, la sonda aprofitarà per fotografiar-ne la superfície des d'una distància de 2.000 quilòmetres i confirmar que el seu color es deu al carbó que hi ha, material crucial per al desenvolupament de la vida, i que també conté aigua congelada. Segons els científics, aquesta lluna desafia les lleis immutables de l'Univers girant entorn de Saturn al revés que la resta de llunes.
Després de set anys de viatge i més de 1.300 milions de quilòmetres, la sonda "Cassini-Huygens" arriba al sistema de satèl·lits de Saturn. Un cop la "Cassini-Huygens" s'aproximi a l'òrbita de Saturn, fet programat per a l'1 de juliol, s'hi estarà durant 4 anys estudiant el planeta i els seus satèl·lits. En el seu llarg periple cap al planeta dels anells, ha sobrevolat dues vegades Venus, una la Terra i una altra Júpiter, a més d'acostar-se a un asteroide. Aquests sobrevols s'utilitzen per aprofitar l'empenta gravitatòria dels planetes.
Aquests dies la sonda farà fotografies de Febe, un satèl·lit petit, d'uns 220 quilòmetres de diàmetre, que orbita en sentit contrari a la resta dels seus companys, segurament perquè és un asteroide extern capturat per la gravetat de Saturn, hipòtesi que seria d'enorme importància, ja que podria conservar el tipus de material primitiu del qual estava format el núvol que va originar el Sistema Solar. La nau "Voyager 2" ja el va fotografiar el 1981 i va descobrir una lluna vermellosa i rugosa; el satèl·lit, però, va ser descobert el 1898.
Tanmateix, un dels principals objectius d'aquesta empresa no és Febe, sinó Tità, que, amb el seus 5.150 quilòmetres de diàmetre, és el segon satèl·lit més gran del sistema solar després del jovià Ganímedes. La superfície de la lluna està amagada als ulls humans per l'atmosfera opaca, però, cap a finals d'any i principis del vinent, la sonda "Huygens", de fabricació europea, s'endinsarà en la seva capa gasosa i baixarà fins a la superfície. Aquesta sonda té el nom del científic que va descobrir Tità el 1655.
Si tot surt bé, durant dues hores i mitja o més, segons la resistència dels instruments, la sonda transmetrà a la Terra, a més de fotografies de la superfície, valuoses dades de la seva atmosfera. Segons els planetòlegs, és possible que la superfície estigui negada per oceans de metà líquid i aigua congelada. Entre altres dades, també oferirà els sons d'aquell món. El micròfon que aportarà aquesta informació sonora ha estat fabricat a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia.
El projecte entre la NASA i l'Agència Espacial Europea ha costat 3.000 milions de dòlars.
