La revolta als suburbis de París s'enquista davant la impotència del govern
Els violents ja no esperen que es faci fosc per alterar l'ordre al voltant de París. Després de vuit nits de disturbis en què s'han calcinat centenars de cotxes i autobusos, aquest vespre la policia havia de tornar a intervenir, impotent, per reprimir els joves. La majoria són immigrants de segona generació, nascuts a França i defraudats per les promeses de llibertat, igualtat i fraternitat. Des del govern, Villepin vol lluitar unitàriament amb Sarkozy. I és que la gestió de la crisi els passa factura: els alcaldes es manifestaran contra el govern.
La perifèria de París és un autèntic camp de batalla. Les últimes vuit nits s'han produït actes de vandalisme desproporcionats. La nit de dijous a divendres va ser la més violenta, amb un balanç de més de 500 cotxes cremats, 27 autobusos destruïts, un autobús ple de passatgers atacat amb còctels Molotov, cinc policies amb ferides de bala, una escola i dos magatzems cremats i destrosses per tota la via pública. Finalment es van detenir 78 persones. I la violència s'estén com una taca d'oli: ha sobrepassat les barriades perifèriques per fer-se present també en ciutats del voltant de la capital francesa.
La policia és al carrer, fent guàrdia i mirant de reprimir la rebel·lió dels radicals. La seva feina, però, és en debades i això, en última instància, passa factura al mateix primer ministre i al seu govern. Dominique de Villepin encara no ha trobat l'antídot per acabar amb aquests lamentables episodis. El primer ministre és partidari del diàleg per convèncer i per això, ja s'ha reunit amb diversos grups de joves de les barriades per saber de prop quins són els seus problemes.
El ministre de l'Interior i màxim rival de Villepin a succeir el president Jaques Chirac, Nicolas Sarkozy, prefereix actuar amb mà dura. Dos tarannàs oposats i, al mateix temps, armes electorals. La situació, però, és ja insostenible i per això, Villepin ha estat el primer d'abandonar la rivalitat política estenent la mà a Sarkozy per gestionar la crisi de manera unitària.
Manifestació d'alcaldes contra el govern
La gestió de la crisi per part del govern, precisament, està sent fortament criticada a França. La inoperància de les forces policials desespera molts ciutadans i també els mateixos polítics. A aquesta situació s'ha d'afegir el fet que la revolta esclati, com un foc al bosc, en altres focus del perímetre parisenc. Ciutats com Rouen, Dijon i Marsella han estat escenari d'aldarulls i els seus alcaldes reclamen solucions al govern. Per fer sentir la seva veu i exigir eficiència a París han convocat una manifestació per avui.
Alguns alcaldes ja han mirat d'actuar pel seu compte. En un dels suburbis afectats, el seu màxim responsable polític se n'ha anat directament a una mesquita a demanar que es col·labori. I és que cada vegada es té més el convenciment que darrere dels aldarulls hi ha l'islamisme agressiu. Per això, la col·laboració dels imams amb les autoritats es fa del tot imprescindible.
Pel que s'ha pogut comprovar, la majoria dels implicats en els disturbis són joves, fins i tot menors de 15 anys, immigrants de segona generació que, tot i néixer a França no es veuen amb els mateixos privilegis; estan defraudats amb les promeses de llibertat, igualtat i fraternitat. Són de barris d'edificis de protecció oficial on hi ha més del 40% d'atur. Els musulmans hi predominen, i la mesquita, en aquests casos, és més poderosa que les crides a la calma que fan les autoritats. Algunes veus, però, apunten que darrere els aldarulls hi ha xarxes mafioses. Amb tot, el govern no aclareix quins són els mòbils reals a banda del descontentament de la perifèria.
