"La reina de les fades", de Henry Purcell, obre la temporada del Liceu
La nova temporada del Liceu de Barcelona va obrir amb la semiòpera "La reina de les fades", de Henry Purcell, en una producció de la companyia English National Opera. "La reina de les fades", que es va estrenar l'any 1692, està inspirada en "El somni d'una nit d'estiu", de William Shakespeare. La versió que arriba a Barcelona és una adaptació de l'obra de Purcell, que en respecta la música i el text, però modificant-ne l'estructura. La direcció musical és de Paul Daniel i l'artística, de David Pountney, per qui es tracta d'una obra molt especial, on el cant i la dansa es confonen. Els personatges màgics de la tradició celta conviuen amb els humans en aquesta semiòpera interpretada, en els papers principals, per Joan Rodgers i Tom Randle.
La companyia londinenca, que es caracteritza per la voluntat de popularitzar l'òpera a la Gran Bretanya, s'acosta a "La reina de les fades" amb una mentalitat oberta. Amb una escenografia mínima i una gran exhuberància de personatges, la versió de David Puntney es desplega en una seixantena de números que respecten la música de Purcell, però que trenquen motllos.
"The Fairy Queen" o "La reina de les fades", de Henry Purcell, és una peça del segle XVII que pertany al gènere de la semiòpera, que alterna teatre de text, música instrumental i parts cantades. Però l'Òpera Nacional Anglesa, la prestigiosa ENO, ha anat més enllà i prescindeix del text parlat. Aquesta producció se centra en la música i les cançons que va escriure Purcell i en la dansa. Perquè "La reina de les fades" és una successió de mascarades, la rèplica anglesa a l'òpera italiana i francesa a finals del segle XVII. Un gènere sortit de la cort que ben aviat va omplir els teatres londinencs amb un públic que volia un espectacle brillant i gaudia amb històries divertides.
"La reina de les fades" respira la frescor, la fantasia i la ironia del "Somni d'una nit d'estiu", la peça teatral de Shakespeare en què es basava l'obra originalment. Estrenada per l'Òpera Nacional Anglesa l'any 1995, la producció va tenir una gran repercussió i només es van sentir algunes veus crítiques, poques, d'aquells a qui no va agradar aquest plantejament, irreverent i espectacular, que acosta la gran creació de Purcell al públic actual.
Aquesta òpera era la primera vegada que es representava al teatre de la Rambla on se'n faran set funcions més fins al 17 de setembre.
