La recerca europea sobre les TIC s'orienta cap al benefici social

La recerca europea sobre les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'orienta de manera especial cap a aquells camps que afecten de manera més directa la vida dels ciutadans.
La recerca europea sobre les TIC s'orienta cap al benefici social
janquim

La recerca europea sobre les TIC s'orienta cap al benefici social

La recerca europea sobre les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'orienta de manera especial cap a aquells camps que afecten de manera més directa la vida dels ciutadans.
Detall del web del projecte Umsic (Foto: umsic.org)

Detall del web del projecte Umsic (Foto: umsic.org)

Així s'ha posat de manifest durant la trobada ICT Digitally Driven que ha aplegat fins avui més de sis mil delegats a Brussel·les.

Recerca d'orientació social

La majoria de les sessions han fet evident aquest enfocament social, que s'adreça tant a provocar un "gir digital" com a incrementar les prestacions de què disposen 500 milions de persones. Aquest gir compta com a instrument polític amb l'Agenda Digital, que lidera la vicepresidenta de la Comissió Neelie Kroes, però també amb recursos econòmics de diversos programes que en conjunt representen més de 2.800 milions d'euros per als dos anys vinents. Per aquesta raó, empreses i institucions catalanes han acudit a la cita i des de fa temps contribueix amb recursos i investigadors. A Catalunya, en un context de crisi, el sector de les TIC resisteix i genera ocupació.

Els canvis que hi haurà en matèria de governament, la capacitat d'incidir en l'estalvi energètic, la millora de l'estat del benestar o la seguretat en les relacions són uns quants dels assumptes que han merescut l'atenció dels ponents. L'enfocament social s'expressa de maneres diferents però una mostra dels projectes que ja es troben en curs pot ajudar a fer-se'n una idea: com monitoritzar la qualitat de l'aigua, la inclusió social dels menors a través de la música, eines per combatre el càncer cerebral o sistemes per superar les barreres lingüístiques

Ara bé, la recerca a la Unió no en té prou amb aquests recursos econòmics. Com va subratllar un alt responsable de la investigació pública francesa, Christian Joachim, també fa falta educació i ganes de córrer riscos.

Comercialització i serveis

Aquest punt no és banal. La investigació requereix l'assumpció d'un grau determinat d'incertesa sobre els resultats que s'ha d'equilibrar, com va exposar l'italià Roberto Saracco, de Telecom, amb un afany de comercialització. Tal com ho va dir, fa falta pensar més en serveis que en productes i s'ha de tenir en compte que enfocar la recerca en el retorn de la inversió contribueix a millorar-ne els efectes. És en aquest detall on Europa i els Estats Units encara divergeixen.

L'irlandès Marin Curley, d'Intel Labs, fa notar quin és el canvi substancial: ja no es tracta d'empreses que proveeixen de productes sinó de creadors d'infraestructures que permetin a tothom contribuir amb els seus serveis i continguts.

Aprenent del cervell

Als debats més importants es respirava optimisme però també una certa gosadia. La intervenció del neurocientífic suís Henry Markram va suscitar molt d'interès per la seva predicció. És complicat dibuixar el futur d'internet, tot i que hi ha intents diversos d'entrar en aquest terreny.

Markram, que fa un any explicava de quina manera les tecnologies computacionals permeten conèixer més bé el cervell humà, ha capgirat la perspectiva i anuncia ara que els ordinadors s'han d'acostar al funcionament del cervell humà, la "màquina més complexa que s'ha creat fins ara a l'univers". En síntesi, Markram recorda que les tecnologies de la informació poden copiar alguns trets que al cervell són garanties d'èxit, com ara la diversitat i la repetició, la visualització al mateix temps que la computació... Potser és un camí relliscós per on més val que hi passin només els experts però la reflexió va recollir aplaudiments. Si les màquines, per ser millors, s'han d'assemblar més als humans potser els humans se sentiran més segurs.

Paradoxes

De moment, mentre aquestes prediccions influeixen en els assistents a la trobada més gran sobre recerca en TIC que es fa a Europa, centenars de projectes comencen a fer cua als despatxos per trobar el finançament o la subvenció que necessiten. Milers de professionals de tots els països membres n'estan pendents i milions de ciutadans n'han de poder recollir el fruit d'ara fins al 2020.

Els delegats catalans consultats fan un balanç positiu de l'encontre amb la menció de dos inconvenients significatius: la paradoxal absència de connexió Wi-Fi a l'auditori principal i en alguns altres indrets del recinte de l'Expo i l'efecte d'una vaga imprevista dels controladors belgues que va fer comprendre que, tot i les noves tecnologies, l'espai aeri d'un país està en mans de molt poques persones.