La presidència de la UE presentarà al novembre una proposta de compromís sobre la Constitució
Cimera a Brussel·les amb la presència dels líders dels països membres de la Unió Europea i dels països que hi entraran a partir del 2004 per parlar, sobretot, de la futura Unió i del repartiment de quotes de poder. El president del govern espanyol, José María Aznar, ha defensat l'actual quota de poder d'Espanya, pactada a Niça, davant de la nova proposta inclosa en el projecte de constitució europea. Després del debat, les discrepàncies continuen entre els vint-i-cinc, però la presidència italiana de torn ja ha anunciat que el mes que ve presentarà una proposta de compromís sobre la carta magna.
El ministre italià d'Exteriors, Franco Frattini, ha dit després del debat celebrat a Brussel·les entre els caps d'estat i de govern de la UE, que només hi ha dues veritables discrepàncies en la reforma constitucional de la unió.
El primer dels obstacles és el sistema de votació que es vol implantar, una qüestió que enfronta Espanya, Polònia i alguns països petits amb els estats grans, que són Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia. Espanya i Polònia s'oposen al nou sistema de votació, que vol que les decisions es prenguin per una majoria de països que sumin el 60% de la població comunitària.
Segons Frattini, Espanya no ha fet cap proposta per resoldre les seves objeccions al sistema de la "doble majoria", que figura en l'actual esborrany de la constitució. Aznar, però, sí que ha demanat que es respectin els equilibris pactats en la Unió Europea, tot i que es puguin discutir altres opcions sobre el repartiment de poder.
El segon punt conflictiu és la composició de la Comissió Europea o la possible implantació de dos nous càrrecs europeus: el de president europeu i el de ministre d'Afers Estrangers de la unió.
En definitiva, tot es redueix a una profunda divisió entre els països petits, que no volen perdre influència, i els països grans, que pretenen que la seva població i el seu pes polític es reflecteixin en la futura Europa dels 25.
En aquest sentit, la presidència italiana ha anunciat que la seva proposta de transacció final tindrà en compte tres objectius: la impossibilitat d'un compromís a la baixa respecte als acords aconseguits per la Convenció, no dificultar la presa de decisions, i mantenir l'equilibri entre les tres institucions de la UE (Comissió, Consell i Parlament.
Pel que fa a la proposta que el president de torn de la Unió, Silvio Berlusconi, va fer ahir de celebrar una altra cimera extraordinària a mitjans de novembre amb l'objectiu d'aconseguir els primers resultats al desembre, Frattini ha dit que aquesta reunió no és imprescindible i que no es descarta recórrer a un altre format més informal. En qualsevol cas, el ministre italià d'Exteriors, ha anunciat que entre mitjans i finals de novembre presentaran una proposta global de compromís sobre la futura Constitució europea.
