La meitat de les sancions imposades per l'ordenança de civisme són per comerç ambulant i es concentren a Ciutat Vella

La meitat de les sancions imposades per l'ordenança de civisme són per comerç ambulant i es concentren a Ciutat Vella

La meitat de les sancions imposades per l'ordenança de civisme són per comerç ambulant i es concentren a Ciutat Vella

ACN Barcelona.-La meitat de les sancions imposades per l'ordenança de civisme entre 2006 i 2016 a Barcelona tenen com a motiu la venda ambulant. La segona raó és el consum de begudes alcohòliques, amb un 24%, i orinar al carrer representa un 7%. Per districtes, el 53% de les denúncies de la Guàrdia Urbana es van registrar a Ciutat Vella. L'oci nocturn al centre de la ciutat representa, per tant, el gran fenomen sancionat per l'ordenança. Aquestes són algunes de les dades de l'informe que ha encarregat l'Ajuntament de Barcelona per iniciar els treballs de reforma de la normativa. L'objectiu del consistori és reduir les multes, graduar-les i evitar així l'estigmatització dels col·lectius més vulnerables, i més tenint en compte que el percentatge de cobrament de les multes no arriba al 30%. És més, en el cas de les persones en situació d'exclusió social multades, el pagament no arriba al 5%.

L'Ajuntament ha encarregat un informe qualitatiu sobre l'aplicació de l'ordenança de civisme per tenir un diagnòstic que serveixi de punt de partida per iniciar el debat sobre la reforma d'aquesta normativa. Aquest divendres s'ha presentat als grups, amb els quals s'iniciarà una ronda de contactes. Barcelona en Comú portava en el seu programa la modificació d'aquesta ordenança per acabar amb l'efecte "estigmatitzador" de la normativa respecte als col·lectius vulnerables com els sense sostre, les prostitutes o els venedores ambulants. Elaborat pels professors de Dret de la UB Cristina Fernández i Andrés Di Masso, l'estudi constata que aquesta ordenança està desfasada, perquè la vida de les persones i l'espai públic han canviat molt. De fet, si fa deu anys els principals problemes detectats pels ciutadans eren la neteja i la inseguretat, ara el resultat canvi i la principal preocupació és l'atur i les condicions de treball. L'informe també conclou que la normativa és poc clara, és ambigua i genera inseguretat jurídica i arbitrarietat a l'hora d'aplicar-la, i això provoca una sensació d'injustícia per part dels afectats. També pot suposar una escalada del conflicte quan els sancionats no entenen el motiu de la multa. L'ordenança, continuen els professors, pot "sobrepenalitzar i hipervulnerabilitzar les persones afectades que ja estan en situació de desigualtat social i econòmica, el que contravé l'article 4 de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. També genera una sensació de desconfiança entre el veïnat per les situacions de denúncia i delació. Precisament, el principal motiu de denúncia és la venda ambulant, realitzada per persones vulnerables. Pel que fa a l'àmbit geogràfic, s'actua principalment a Ciutat Vella (53%). El segon districte és Sant Martí, amb el 12%, seguit de l'Eixample amb un 10. Aquests percentatges sorgeixen d'una mitjana realitzada entre les denúncies que va imposar la Guàrdia Urbana entre el 2006 i el 2016, que oscil·len entre les 42.689 el primer any fins a les 133.978 de l'any passat. D'aquestes, però, s'acaben tramitant una xifra inferior. En declaracions als periodistes, Cristina Fernández ha constatat que aquesta normativa "només dona resposta a una problemàtica concreta" i deixa fora altres problemes entre veïns o les queixes per soroll, que s'han incrementat molt en els últims temps. L'estudi recomana modificar l'ordenançaL'estudi recomana modificar substancialment l'ordenança perquè sigui més equitativa, eficaç i garantista, promocionant les mesures socioeducatives i reduint i graduant les sancions. També aposta per tenir en compte peculiaritats de cada districte a l'hora d'actuar. També es recomana utilitzar més la figura de la substitució de la sanció. I és que Fernández ha remarcat que la sancions han de ser "proporcionades" al dany causat i a la situació de la persona infractora, perquè "no és el mateix que pagui 1.000 euros una persona amb una situació d'inclusió estable que un aturat, una persona sense llar o en una situació de vulnerabilitat social important".Un altre element que justificaria la reducció de les multes té a veure amb el baix percentatge de cobrament de les mateixes, situat per sota del 30%. De les 82.000 que es van tramitar l'any 2015, es van pagar només una mica més de 27.000. El percentatge de pagament és inferior al 5% en els col·lectius més vulnerables. De fet, el més sancionat, el de la venda ambulant, només paga la sanció en el 0,32% dels casos. L'informe conclou que la sanció no és eficaç"Això suposa una gran despesa a l'administració a l'hora de tramitar aquestes sancions que al final no s'acaben cobrant", ha continuat l'autora de l'informe, que ha afegit que la imposició de multes "tampoc suposa una major pacificació de l'espai públic o reducció dels conflictes", el que denota que la sanció, ha dit, "no és eficaç per respondre els problemes de convivència". Aquest treball s'ha fet analitzant dades i entrevistant una seixantena de persones entre persones afectades (persones sense llar, llauners, prostitutes, joves, patinadores) i responsables de la seva aplicació (responsables institucionals, tècnics, educadors socials, Guàrdia Urbana). Entre les persones entrevistades existeix un consens sobre la necessitat que hi hagi un marc regulador de l'espai públic, però també que es diferenciï entre el tracte més "protector" que han de rebre persones en situació de vulnerabilitat i el tracte "sancionador" que haurien de tenir altre tipus de conductes.