La ciberdelinqüència mou més diners al món que el narcotràfic

El virus que ha afectat els últims dies més de 200.000 ordinadors a tot el món, conegut com a WannaCry, ha estat una de les qüestions que s'han debatut avui al congrés sobre ciberseguretat que ha organitzat la Universitat Oberta de Catalunya amb motiu de la celebració del Dia d'Internet.

L'expert en criptografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi Herrera creu que el WannaCry estava "molt mal fet" perquè els seus creadors no van saber gestionar els cobraments que demanaven com a rescat per recuperar els ordinadors segrestats:

"L'error era que no tenien direccions de cobrament per a cada ordinador piratejat, només n'hi havia tres. És com si tens un compte bancari i veus que et fan ingressos, però sense saber qui els ha fet."

De moment, les tres direccions de cobrament habilitades pels cibercriminals acumulen uns 70.000 euros, una xifra que contrasta amb els fins a 60 milions que es podrien haver recaptat, si es té en compte que es demanaven 300 euros per ordinador i hi ha més de 200.000 dispositius afectats.

♦ Particulars i empreses comencen a pagar el rescat per aturar el ciberatac WannaCry

Aquest tipus d'atacs han passat de ser cosa de delinqüents solitaris a convertir-se en un "crim organitzat", defensa el professor de la UAB.

Herrera detalla que la majoria de casos no surten a la llum perquè els delinqüents no volen notorietat, només diners, i a això cal sumar-hi que els afectats callen:

"A cap banc li interessa que se sàpiga que li han robat 100 milions."

El cibercrim és el delicte més lucratiu

L'any 2016, el secretari d'estat de Seguretat va assegurar que l'any anterior es van cometre més de 60.000 delictes relacionats amb internet i situava el cibercrim com el delicte més lucratiu, al davant del tràfic de drogues.

Jordi Serra, professor de la UOC i expert en ciberseguretat, considera que la societat no és prou conscient de les dades que fa públiques per internet ni tampoc de la seva vulnerabilitat només pel fet d'estar connectats, encara que sigui a través del wifi de casa o de la televisió intel·ligent.

Serra també ha explicat que la ciberdelinqüència mou més diners que el narcotràfic a nivell mundial:

"Hem passat dels antics 'hackers' dolents, que ho feien per ego, per dir 'jo he aconseguit entrar a tal departament d'un estat', a veure que ara els delinqüents poden treure un profit econòmic d'això, i es mouen molts més diners amb la ciberdelinqüència que amb el narcotràfic. El narcotràfic ja ha passat a una segona posició en relació al moviment de diners a nivell mundial."

I el futur, amb els ordinadors quàntics, plantejarà nous reptes de seguretat perquè, segons Serra, aquesta tecnologia permetrà, per exemple, piratejar una contrasenya en pocs segons.