Irlanda reconeix per primer cop que haurà de demanar ajuda econòmica internacional

El govern d'Irlanda ha admès aquest dijous per primera vegada que podria demanar ajuda econòmica internacional per solucionar els problemes del seu sistema bancari. Així ho ha dit el ministre de Finances, i el primer ministre, Brian Cowen, ha afegit que ho faran sense sacrificar la seva sobirania nacional. Cowen ha afirmat això mentre els tècnics de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional són a Dublín per enllestir els detalls de les ajudes a Irlanda per si s'acaben aplicant.
Irlanda reconeix per primer cop que haurà de demanar ajuda econòmica internacional
Dublín

Irlanda reconeix per primer cop que haurà de demanar ajuda econòmica internacional

El govern d'Irlanda ha admès aquest dijous per primera vegada que podria demanar ajuda econòmica internacional per solucionar els problemes del seu sistema bancari. Així ho ha dit el ministre de Finances, i el primer ministre, Brian Cowen, ha afegit que ho faran sense sacrificar la seva sobirania nacional. Cowen ha afirmat això mentre els tècnics de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional són a Dublín per enllestir els detalls de les ajudes a Irlanda per si s'acaben aplicant.
El primer ministre irlandès, Brian Cowen (Foto: Reuters)

El primer ministre irlandès, Brian Cowen (Foto: Reuters)

Irlanda ha reconegut per primer cop que podria acceptar ajuda internacional, i ho ha fet just el mateix dia que una delegació de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu s'ha desplaçat a Dublín per enllestir un pla de rescat per al sector bancari del país. A les portes d'unes eleccions, Dublín insisteix, però, que el problema és només la banca.

L'ajuda es continua negociant. Tot i que encara es desconeix la xifra -el governador del Banc Central irlandès la situava aquest dijous al matí en desenes de milers de milions d'euros-, ja hi ha pistes sobre la fórmula. El ministre de Finances del país, Brian Lenihan, ha dit que seria desitjable un "fons de contingència", és a dir, un crèdit a disposició d'Irlanda perquè el faci servir si ho considera necessari.

El fet que s'habiliti aquest crèdit i no s'agafin els diners del fons de rescat de 750.000 euros creat per Europa permet a Irlanda negociar les condicions o contraprestacions. I aquí és on Dublín ha començat a dibuixar les seves línies vermelles. El primer ministre, Brian Cowen, ha assegurat que l'impost de societats, fixat en el 12% a Irlanda, és "innegociable". Aquesta és una de les principals exigències de les grans economies europees com ara l'alemanya, que exigeixen a Dublín que situï les seves taxes en els nivells europeus. Però l'executiu de Cowen s'hi nega perquè tem que això provoqui una fugida de grans multinacionals que han atret amb avantatges fiscals. El primer ministre irlandès ha deixat ben clar que no sacrificarà la sobirania nacional en aquesta operació.

L'estira-i-arronsa continua i les solucions semblen encara molt obertes. El primer ministre irlandès ha explicat que estan sent "oberts i constructius" per trobar una fórmula que sigui interessant tant per a Brussel·les com per a Dublín. Les reunions entre les dues parts encara es poden allargar.