Hongria, de la descomposició austrohongaresa a la Unió
La importància de l'ampliació de la Unió Europea rau sobretot en el fet que la majoria dels estats que hi han ingressat són repúbliques excomunistes de la Unió Soviètica. De fet, les fronteres de la nova Europa Unida, formada ara per 450 milions d'habitants, s'estenen fins a les portes de Rússia. Els 10 països que s'incorporen són 8 estats de l'antic bloc de l'Est (Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Eslovènia) i dues illes mediterrànies: Xipre i Malta. A continuació es detallen les característiques d'Hongria.
HONGRIA
SITUACIÓ: Hongria està situada a la regió central d'Europa, a la conca dels Carpats. Limita amb Àustria, Eslovàquia, Romania i els Balcans. Ocupa 93.000 quilòmetres quadrats, que és l'1% del continent europeu.
CAPITAL: La capital és Budapest.
POBLACIÓ: Els hongaresos són poc més de 10 milions.
LLENGÜES: La major part de la població parla l'hongarès, una llengua de la família finoúgrica.
INSTITUCIONS: El socialista Peter Medgyessy és l'actual primer ministre d'Hongria. El govern del Partit Socialista hongarès, els antics comunistes, té el suport de l'Aliança de Demòcrates Liberals, de tradició europeista.
ECONOMIA: Hongria tenia l'economia més occidentalitzada de tota l'Europa Oriental abans de la seva transició cap a l'economia de mercat. L'any 1995, la renda per càpita era de 7.000 dòlars l'any. La moneda és el forint.
HISTÒRIA: De la revolució del 1848 contra els Habsburg en va néixer l'estat nacional. El 1920 és l'altre any clau de la història col·lectiva dels hongaresos, quan desapareix el fins llavors estat austrohongarès. De resultes d'això, Hongria perd dues terceres parts del seu territori i gairebé 3 milions i mig dels seus ciutadans, els anomenats magiars, acaben formant part d'altres països.
Avui dia, els 1,6 milions de magiars que viuen a Romania són la minoria més gran de tot el continent. Hongria, com molts dels nous membres de la Unió, va patir la invasió de l'Alemanya nazi i, més tard, va quedar a la banda soviètica del Teló d'Acer. El 1990, amb el col·lapse de l'URSS, s'hi celebren les primeres eleccions lliures, que guanya una coalició de centredreta, i comencen les primeres privatitzacions i reformes liberals.
