Fer una barra de pa contamina tant com fer quatre quilòmetres i mig en cotxe
Un estudi avalua l'impacte ambiental de fer una barra de pa, analitzant les etapes que van des del conreu del blat fins a la venda del producte
Des que es planta el blat fins que la barra de pa arriba al consumidor. Aquest és el procés sencer que han estudiat investigadors de la Universitat de Sheffield, al Regne Unit, per calcular els costos ambientals associats a l'elaboració d'una barra de pa de 800 grams.
El que es coneix com avaluació del cicle de vida comprèn totes les etapes que intervenen en l'obtenció d'un producte concret. Per això, en aquesta anàlisi, que descriuen en un article publicat online a la revista "Nature Plants", han estudiat totes les etapes de l'elaboració del pa.
Els autors han observat que l'impacte més gran --més de la meitat del total-- és a causa del conreu del blat i que més del 40% d'aquest impacte es pot atribuir a l'ús de nitrat d'amoni com fertilitzant.
Els científics han dividit el procés en tres etapes. La primera és el conreu del blat i inclou la preparació del terreny, el sembrat de les llavors, l'aplicació de fertilitzants, la collita del blat, l'assecament, l'emmagatzemament i el transport al molí. La segona etapa recull el procés de transformació del blat en farina i el transport fins a la fleca. Finalment, la tercera etapa té en compte la resta del procés fins a l'empaquetat i la venda al client.
Els càlculs dels investigadors indiquen que tot el procés implica l'emissió de 589 grams de diòxid de carboni, el principal gas que provoca el canvi climàtic. Si es té en compte que la normativa europea prohibeix que un turisme emeti més de 130 grams de diòxid de carboni per quilòmetre, es pot dir que fer una barra de pa contribueix al canvi climàtic tant com fer 4,5 quilòmetres en cotxe.
Els autors assenyalen que fer pa amb alt contingut de proteïna però utilitzant menys nitrats és l'objectiu que cal perseguir. Però si no s'inclou aquest impacte ambiental com a cost, no hi ha prou incentius per aconseguir-ho.
Globalment, la producció d'aliments genera la tercera part dels gasos d'efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic. Garantir la seguretat alimentària amb el mínim impacte ambiental és un gran repte.
Per als autors, això només es pot aconseguir reformant el sector agroalimentari, que, segons ells, té com a objectiu bàsic el benefici econòmic, més que garantir la seguretat alimentària a tot el món. I aquesta reforma es pot aconseguir millorant les pràctiques agrícoles i aprofitant els avenços en fisiologia vegetal per obtenir més rendiment amb menys impacte.
