Fanals al passeig Colom: més detalls sobre el projecte que Gaudí no va poder fer

Si hagués estat per Gaudí, el passeig de Colom es veuria ben diferent avui dia. De fet, no hi hauria ni tan sols l'estàtua del descobridor d'Amèrica. En el seu lloc hi hauria un dels 8 fanals que l'arquitecte modernista va dissenyar, el 1880, com a projecte per a l'enllumenat públic de la llavors muralla de mar.

Aspecte de la Muralla de Mar de Barcelona abans de la construcció del Passeig Colom

L'investigador Xavier Jové va trobar en una llibreria i per casualitat un llibre amb dos dibuixos d'una resolució molt superior del que es disposava fins ara d'aquell projecte que no va arribar a veure la llum.

"El fet que els fanals fossin de 21 metres d'alçada amb tota l'ornamentació i que representava un cost també va pesar força."

Del projecte només se'n tenia alguna imatge amb poca resolució. La troballa, inèdita fins ara, permet situar amb precisió els fanals sobre el mapa, previ al Pla Cerdà, i tenir-ne fotografies amb una resolució tan gran com l'ambició de Gaudí a l'hora de fer el disseny.

"Entre fanal i fanal hi podien haver-hi 250 metres de distància, cosa que demostra la potència que se suposa que havia de tenir l'arc voltaic."

La troballa del projecte s'ha presentat al 3er Congrés Mundial sobre Gaudí que també ha destacat el seu vessant mèdic i científic. I, específicament, les investigacions biomèdiques que estudien, ara, les parts microscòpiques de l'anatomia humana que el geni de Reus va incorporar a la Pedrera i que s'havien passat per alt. Ho constata Nigel K. Woolf, professor emèrit d'Anatomia Universitat de San Diego:

"Es va concentrar en coses que només es podien veure amb el microscopi. Aquí, al sostre (a la Casa Milà), hi va posar parts de l'aparell auditiu, al cervell."

Detalls de les figures del terrat de la Pedrera

Després de dos dies a Barcelona i de visitar també la Xina, el Congrés anirà al març que ve a Xile, per posar encara més llum sobre l'univers gaudinià.