Audiència de Barcelona

Expulsen del judici l'home acusat de matar la seva exparella a cops de catan

Eduardo José de Mello s'ha assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona per respondre davant d'un jurat popular per l'assassinat d'una exparella seva, l'agost del 2003, a la Zona Franca. El portuguès, però, ha hagut d'abandonar la sala per desacatament mentre es negava a crits a declarar. El presumpte homicida és un aficionat a les arts marcials que, suposadament, va acabar amb la vida de la seva excompanya a cops de catan i ganivet. S'enfronta a una pena de 28 anys de presó i a una indemnització de 98.000 euros per als familiars de la víctima.

Actualitzat
Eduardo José de Mello, acusat de l'assassinat de la seva excompanya sentimental després d'infligir-li fins a 75 ferides amb un punyal i un catan, ha estat expulsat de la sala de l'Audiència de Barcelona en encarar-se amb la jutge i negar-se a declarar considerant el judici una "pallassada". La fiscal demana 28 anys i mig de presó per un delicte d'assassinat per a Eduardo José de Mello, de nacionalitat portuguesa i al qual un jurat popular ha començat a jutjar aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona acusat d'assassinar la seva excompanya sentimental el 13 d'agost del 2003 al pis on ell residia, al barri del Polvorí de la capital catalana. Amb prou feines començada la vista, l'acusat, de 43 anys, ha estat expulsat per la jutge en una primera ocasió per interrompre el relat dels fets llegit per la fiscal cridant que el judici era una "farsa" i que ja estava tot jutjat. Al cap d'uns minuts, els Mossos d'Esquadra han tornat a conduir a la sala l'acusat, després que mantingués una breu conversa amb el seu advocat a petició de la presidenta del tribunal. No obstant això, el presumpte homicida, amb evidents signes de nerviosisme, ha tornat a encarar-se amb la jutge i, a crits, li ha exigit que el deixés abandonar la sala mentre afirmava que no tenia "res més a declarar que va ser en defensa pròpia". "No vull ser present en aquesta pallassada", ha afegit. La jutge ha ordenat l'expulsió del presumpte homicida, que una vegada fora de la sala ha clavat una puntada de peu a un càmera de televisió que pretenia filmar-lo, de manera que la fiscal i els advocats de la defensa i l'acusació particular han llegit les preguntes que pensaven formular al processat en la seva absència. Segons manté la fiscal, el processat, enfadat amb la seva excompanya perquè s'havia negat a prestar-li diners per tornar a Portugal, la va colpejar amb els punys a la cara, li va propinar més de seixanta ganivetades amb un punyal per l'esquena i, després de degollar-la, va desenfundar el catan i i li va clavar al ventre. Després del crim, l'acusat es va lliurar al jutjat de guàrdia de Barcelona i va indicar a la Guàrdia Civil on havia deixat el cadàver, per la qual cosa la fiscal l'acusa d'un delicte d'assassinat encara que amb l'atenuant de confessió. De la seva banda, la defensa del presumpte homicida demana la seva lliure absolució i argumenta que Eduardo José de Mello va degollar la víctima amb el catan per defensar-se'n, ja que intentava clavar-li un ganivet per l'esquena, i que després la va apunyalar repetidament, embogit per l'alcohol i els fàrmacs que havia ingerit per combatre un mal de queixal. Com a alternativa, el lletrat d'Eduardo de Mello demana que se'l condemni a tres mesos de presó per un delicte d'homicidi imprudent, amb els atenuants de confessió, alteració mental i defensa pròpia. L'acusació particular, que exerceix la filla de la víctima, sol·licita per al presumpte homicida una pena de 28 anys de presó pels delictes d'assassinat i de tinença d'armes prohibides. La negativa de l'acusat a declarar ha impedit al jurat popular comprovar si va ser soldat professional de l'exèrcit portuguès, amb el qual suposadament va participar en les guerres d'Angola i Moçambic, i si havia demanat diners a Rosenda Soler per tornar al seu país, tal com li pensava preguntar la fiscal en el seu interrogatori. A la primera jornada de judici, tampoc no s'ha pogut descobrir el mòbil del crim, que la fiscal atribueix a la negativa de Rosenda Soler a prestar a l'acusat els diners que li demanava, mentre que l'acusació particular ho atribueix a una represàlia contra la víctima en haver-la vist dies abans en companyia d'un altre home.
Anar al contingut