Es compleixen deu anys dels crims d'Alcàsser mentre l'autor material continua desaparegut
Es compleixen 10 anys d'uns crims que van commocionar tot l'estat i que ja han quedat instal·lats en la memòria col·lectiva com el més enllà de l'horror, l'absurd i la barbàrie. La brutal mort de tres noies a Alcàsser, a València. L'autor material de crim, Antonio Anglés, continua en llibertat i és el criminal més buscat de l'estat mentre que el seu còmplice, Miquel Ricart, està tancat a Herrera de la Mancha, on compleix una condemna de 170 anys de presó.
Era un divendres 13 i Alcàsser sencer es va mobilitzar per buscar tres noies desaparegudes. Però ni cartells ni programes de televisió buscapersones van servir de res. Miriam, Desirée i Toñi van ser trobades mortes al cap de dos mesos en un paratge deshabitat al terme de Tous. A prop, en una casa abandonada, les havien torturat i violat abans de matar-les aquella mateixa nit.
Des d'aleshores, el "cas Alcàsser" és el crim més tristament famós i el seu autor material, Antonio Anglés, el delinqüent més buscat.
Quan la notícia es va saber, el poble va plorar per les noies i la plaça major es va convertir en un plató on televisions privades i públiques van competir per crear morbo, furgar descarades en el dolor i guanyar audiència. El "cas Alcàsser" va significar la majoria d'edat d'una nova manera de fer mala televisió, contrària a l'ètica periodística.
Han passat deu anys. Antonio Anglés podria estar mort o al Brasil. Els germans han canviat de cognom i el còmplice, Miquel Ricart, condemnat a 170 anys de presó, continua tancat a Herrera de la Mancha.
Un altre dels protagonistes d'aquell fet és Fernando García, el pare de Miriam, que, a pesar de totes les evidències, continua pensant que Anglés i Ricart són unes víctimes més d'aquest cas i que una conspiració judicial i policial va exculpar els autèntics culpables. Tant és així que, a l'hora d'ampliar el seu negoci, va buscar a Catarroja uns baixos comercials situats just davant de l'edifici on viu la família Anglés.
La teoria de la conspiració va néixer en programes televisius que pujaven d'audiència com més en parlaven. I l'afavoria la necessitat de tranquil·litzar la consciència.
A Alcàsser, hi ha qui pensa que, en efecte, no se sap tota la veritat, però predomina el desig d'oblidar i el rebuig a una fama especialment incòmoda.
Però l'evocació de les tres noies, que ara tindrien 24 anys, és inevitable. Sobretot al cementiri, on davant dels nínxols mai no falten els rams de flors, especialment aquests dies.
