Els francesos castiguen Sarkozy a les municipals
El partit del president francès, Nicolas Sarkozy, ha perdut suport a la primera volta de les eleccions municipals i cantonals celebrades aquest diumenge. El Partit Socialista francès i els seus aliats d'esquerres han aconseguit el 47,5% dels vots totals. En canvi, la UMP i la resta de partits de la dreta sumarien amb prou feines el 40%. Els socialistes mantenen els ajuntaments de les dues principals ciutats del país, París i Lió, i podrien aconseguir la tercera, Marsella, a la segona volta, prevista per diumenge que ve. La participació ha estat més elevada que la registrada l'any 2001, concretament, de 3 punts més.
Amb aquests resultats, la segona volta es preveu renyida. A algunes ciutats, després d'aquesta primera votació, els resultats estan força decantats. És el cas de Lió, on l'alcalde socialista, Gérard Collomb, ha estat escollit directament. L'alcalde de París, Bertrand Delanöe, sembla que també té garantida la victòria després d'aconseguir un 40,4% del suport davant la UMP, que s'ha quedat en el 28,6%. A més, l'esquerra ha aconseguit arrabassar a la UMP Rouen, la capital de Normandia.
El partit liderat per François Hollande té també moltes possibilitats de guanyar a Estrasburg, on han aconseguit el 44% dels sufragis, 10 punts de diferència amb la formació de Sarkozy. Malgrat la baixada de la popularitat del president francès, la dreta ha pogut resistir a Marsella, una de les ciutats que semblava que perdrien.
La lluita per controlar la quarta ciutat del país, Tolosa, on la UMP ha aconseguit el 42% dels vots davant el 38% dels socialistes, i a Bordeus, on les dues formacions estan empatades, es preveu molt dura en aquesta segona volta.
El primer ministre, François Fillon, ha reconegut que els resultats han estat "més equilibrats del previst" i ha fet una crida a la mobilització de l'electorat de dreta per a la segona volta diumenge que ve, 16 de març.
En aquestes eleccions es renoven els regidors de 36.782 municipis per un mandat de sis anys. A banda dels ajuntaments, també s'escullen pels sis anys vinents els membres de 2.020 consells generals, que són les assemblees executives dels departaments francesos, equivalents a les diputacions provincials de l'estat espanyol.
En els municipis de més de 3.500 habitants, si una llista obté més de la meitat dels vots en la primera volta, aconsegueix automàticament la meitat dels regidors en joc, i l'altra meitat es reparteix proporcionalment entre les llistes que n'han aconseguit almenys un 5%. Si cap llista aconsegueix aquesta majoria absoluta en la primera ronda, passen a les votacions de la setmana vinent les llistes que han obtingut un mínim d'un 10% dels sufragis, i aleshores el partit que queda en primer lloc obté la meitat dels regidors.
