Els bacteris són solidaris: quan hi ha poc menjar, fan torns per anar a taula

Investigadors californians i catalans demostren que les comunitats de microorganismes són capaces de comunicar-se a distància per coordinar les seves accions
Els bacteris són solidaris: quan hi ha poc menjar, fan torns per anar a taula

Els bacteris són solidaris: quan hi ha poc menjar, fan torns per anar a taula

Investigadors californians i catalans demostren que les comunitats de microorganismes són capaces de comunicar-se a distància per coordinar les seves accions
Xavier Duran
Dos biofilms dels bacteris estudiats

Dos biofilms dels bacteris estudiats

La necessitat d'aconseguir aliment provoca grans lluites a la natura. Però passa el mateix en el microscòpic món dels bacteris? Un equip d'investigadors californians i catalans han descobert que aquests organismes diminuts són capaços de posar-se d'acord en comptes de caure en lluites esterils.

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia San Diego i de la Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu descriuen, en un article a la revista "Science", els models matemàtics i experimentals que els han permès arribar a aquesta conclusió. Els científics ja havien descobert el 2015 que les comunitats de bacteris utilitzen senyals elèctrics per comunicar-se.

L'experiència s'havia fet amb el bacteri Bacillus subtilis, un microorganisme no patogen que es troba normalment en el sòl i en el sistema gastrointestinal d'humans i de remugants. En la nova recerca van voler esbrinar com es comportaven comunitats diferents en certes situacions.

Per a això, van situar dues colònies estructurades --anomenades biofilms-- del bacteri i les van sotmetre a escassesa de glutamat, un nutrient del qual obtenen nitrogen. Els biofilms estaven separats dos mil·límetres, una distància insignificant per a nosaltres, però important per a uns organismes que fan una milionèsima de mil·límetre de longitud.

Tal com preveien els models matemàtics, els investigadors van observar que els bacteris no es barallaven, sinó que a través de la comunicació entre ells acabaven coordinant la seva activitat, de manera que s'alimentaven alternativament.

Curiosament, el creixement de les comunitats va ser ser més ràpid que quan estaven en medis amb concentracions més elevades de glutamat. Per als científics, això assenyala que quan hi ha excés d'aliment es produeix competència, mentre que quan el menjar és escàs hi ha col·laboració i això beneficia el creixement.

El que ha sorprès més els investigadors és que uns bacteris siguin capaços de comunicar-se per coordinar la seva activitat de manera tan complexa. En l'article comenten que es tracta de comportaments sofisticats, propis d'organismes més complexos o fins i tot de sistemes de disseny --creats com a combinació d'elements que treballen sinèrgicament per dur a terme una funció.

Gürol Süel, director associat del Centre de Biologia de Sistemes de San Diego i un dels autors de l'article, utilitza algunes comparacions més curioses: "És el mateix concepte de temps compartit utilitzat en els apartaments de vacances, la informàtica i altres aplicacions socials."

Els investigadors de la UPF que signen l'article són Rosa Martínez-Corral, Marçal Gabaldà-Sagarra i Jordi García-Ojalvo, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.