El tribunal arxiva per raons de salut la causa contra un detectiu per accedir a historials mèdics

ACN Barcelona.-El tribunal ha arxivat aquest dimarts la causa contra el detectiu de Vic que presumptament hauria accedit a historials mèdics, Jordi A., i pel qual el fiscal demanava 108 anys de presó per delictes contra la intimitat, després que el seu advocat hagi aportat un informe forense que el declarava incapaç per sotmetre's a un judici a causa d'una "demència sobrevinguda". El fiscal ha mantingut la pena de 40 anys de presó per a un altre detectiu, Javier V., i de 16 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, Josep C., els dos com a inductors dels delictes. Els encausats han reconegut haver contractat els serveis de Jordi A. per verificar informació mèdica per atendre encàrrecs d'asseguradores, però han assegurat que ignoraven com obtenia les dades. Un altre detectiu acusat com a inductor ha estat absolt després que el Ministeri Fiscal li hagi retirat l'acusació.

El judici per 23 delictes contra la intimitat, relacionats amb l'accés a informació sociosanitària i compravenda d'aquestes dades, s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona sense el principal acusat assegut al banc. El tribunal ha decretat el sobreseïment de la causa contra Jordi A. per raons de salut després que el fiscal assenyalés que no podia impugnar l'informe forense aportat per la defensa, segons ha explicat l'advocat. Arxivada la causa, Jordi A. ha abandonat la sala. Aquest és el primer judici que se celebra de les sis peces de la macrocausa de l'operació Pitiüsa, que va desarticular l'organització més gran dedicada al tràfic il·legal de dades de persones a l'estat espanyol. El detectiu amb despatx a Vic hauria accedit entre el gener del 2011 al maig del 2012 a historials mèdics de pacients de la sanitat pública i els hauria venut a altres professionals. Jordi A. trucava als centres de salut i es feia passar per metge o inspector per obtenir aquestes dades. Dos dels acusats com a inductors d'aquests delictes haurien contractat Jordi A. per verificar dades mèdiques sent conscients de la il·legalitat dels mètodes que utilitzava, segons la tesi del fiscal. Tant el detectiu com l'empresari del sector de la seguretat treballaven per a companyies asseguradores que els encarregaven la verificació de dades mèdiques de persones que s'havien vist implicats en accidents, sobretot de trànsit. Els dos acusats han apuntat que no coneixien l'origen de la informació i que senzillament es dedicaven a encarregar a Jordi A. les comprovacions amb la confiança que era un detectiu professional. "Fins a quin punt sabien quin mitjà feia servir [per accedir als historials mèdics]? No tenim una prova directa", ha introduït el fiscal, per raonar: "Eren perfectament conscients que no tenia mitjans lícits per fer-ho, perquè no n'hi ha". El fiscal ha subratllat que les companyies asseguradores ja tenen "multitud de mitjans lícits" a disposició per investigar les persones implicades en accidents i ha insistit que els acusats "coneixien l'eficàcia delictiva" de Jordi A. Per al fiscal, accedir a aquesta informació "és el que volien, és el que aconseguien i és pel que pagaven". Les defenses, que demanen per als seus representats l'absolució, han intentat argumentar que no es pot condemnar com a inductor una persona per un delicte que no s'ha comès, amb referència a l'arxivament de la causa contra el principal acusat. També han posat èmfasi que no existeixen denúncies de les persones de qui es van sostreure dades, però per al fiscal, els delictes són d'"interès general" perquè "vulneren el nucli més íntim" d'una persona, el que es refereix al seu "estat de salut".El Ministeri Públic demanava quatre anys de presó per al tercer acusat com a inductor, Rubén C., però finalment li ha retirat els càrrecs en no veure criminalitat en la seva actuació i ha quedat absolt. El detectiu va contractar els serveis de Jordi A. per intentar localitzar el germà d'una clienta que es podia trobar en una situació de vulnerabilitat social i sense llar. Tenien el seu número de la Seguretat Social i van intentar localitzar-lo a través del Centre d'Atenció Primària (CAP) que li havien assignat. Rubén C. va posar-se en contacte amb Jordi A., que li va assegurar que podia obtenir aquesta informació concreta. Ara bé, les dades que li va acabar proporcionant no s'ajustaven al que havia demanat, sinó que feien referència a l'historial mèdic. Rubén C. no li va pagar en considerar que l'encàrrec no havia estat realitzat ni tampoc va facilitar les dades a ningú.