El Suprem absol l'arquitecte i el secretari de Les Franqueses per autoritzar un Mercadona en zona industrial
ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem ha absolt l'exarquitecte i l'exsecretari municipals de les Franqueses del Vallès d'un delicte contra l'ordenació del territori pel qual van ser condemnats a set anys d'inhabilitació especial i al pagament d'una multa de 2.160 euros cadascun. La sentència estima parcialment el recurs interposat pels dos acusats, ara absolts, contra la condemna per part de l'Audiència de Barcelona per autoritzar la construcció d'un Mercadona en zona industrial. El Suprem, però manté la condemna de sis mesos de suspensió de feina a l'exsecretari per un delicte de falsificació de certificats.
Segons el Suprem, Mercadona va arrendar un solar en aquest municipi que estava classificat com a sòl urbà però d'ús industrial pel que només eren possibles edificacions comercials que estiguessin directament relacionades amb el desenvolupament d'aquesta zona inclosa en el Pla General d'Ordenació Urbana. El llavors arquitecte municipal va informar fins a tres vegades de la sol·licitud de llicència d'obres sense posar de manifest, malgrat conèixer-ho, que no era possible la seva concessió en prohibir-ho la normativa urbanística municipal. En la primera i la segona va reiterar que era necessari obtenir la llicència d'activitats abans que la d'obres, encara que Mercadona havia renunciat a qualsevol indemnització en cas que li fos denegat el permís. A la tercera va informar favorablement sense esperar la llicència d'activitats i sense objectar que era una zona industrial que no permetia l'establiment d'un supermercat, aprovant-se sobre la base del citat informe la llicència d'obres.Per la seva banda, l'exsecretari del mateix ajuntament no va emetre el corresponent informe jurídic en l'expedient de Llicència d'obres, malgrat que coneixia la seva obligació d'informar. Tampoc va informar a la Junta de Govern Local de la impossibilitat de concedir la llicència, incomplint la seva obligació de garant de la legalitat. Posteriorment, encara que havia emès un certificat pel qual es denegava la compatibilitat urbanística sol·licitada per Mercadona, va signar un altre certificat en què va fer constar la mateixa data del primer, 28 de març de 2008, certificant l'existència d'un informe sobre la compatibilitat del supermercat amb el planejament urbanístic vigent, sense que l'informe existís, que va ser remès al Consell Comarcal del Vallès Oriental, on es va informar favorablement de la llicència d'activitats sol·licitada amb les obres ja finalitzades.L'Audiència de Barcelona va considerar que l'arquitecte municipal a l'informar de manera favorable sobre la concessió de la llicència d'obra va cometre una prevaricació urbanística per no informar de la il·legalitat de l'activitat pretesa, sabent que la normativa vigent no permetia altres usos que els relacionats amb el desenvolupament industrial de la zona, de manera que no era possible la construcció d'un supermercat, i, a més, per informar favorablement tot i que no s'havia concedit, abans ni al mateix temps, la llicència d'activitat.El Tribunal Suprem, en canvi, considera que l'Audiència no va tenir en compte l'informe que posava de relleu que la concessió de la llicència d'obres no suposa l'autorització de cap tipus d'activitat i que està condicionada a l'obtenció de la llicència d'activitats. També indica que no es pot afirmar que sigui absolutament incontestable que l'arquitecte municipal responsable de l'àrea en la qual es tramiten les llicències d'obres tingués l'obligació legal inexcusable d'informar igualment sobre la compatibilitat de l'activitat pretesa amb la normativa urbanística, quan existia un altre departament que s'ocupava específicament d'aquesta qüestió, en què un altre arquitecte municipal hauria d'informar concretament sobre aquest aspecte concret, pel que, limitat el seu informe als aspectes relatius a la construcció o edificació, la seva emissió com a favorable no contravenia frontalment les normes urbanístiques , ja que en cap moment s'ha declarat provat que l'edificació fos il·legal, per les seves pròpies característiques, amb independència de l'ús al que els seus titulars pretenguessin que fos destinada.Per tot això, conclou el Suprem que "no va modificar sense raons el seu informe desfavorable, sinó que el va emetre finalment en sentit favorable a la concessió de la llicència d'obres en vista de l'escrit de renúncia presentat per la part sol·licitant, i expressant en la seva proposta que la concessió de la llicència no autoritzava a instal·lar cap activitat, la qual quedaria condicionada a l'obtenció de la corresponent llicència ambiental d'activitat ". Així mateix, indica que la seva decisió de no informar en l'expedient de la llicència d'obres dels aspectes relacionats amb el destí de l'edificació pretesa "no va ser arbitrària en el sentit de frontal i irracionalment contrària a les normes i a la seva correcta interpretació", a causa del fet que aquesta qüestió havia de ser tractada en tramitar la sol·licitud de la llicència d'activitat, ja que la seva obtenció condicionava l'inici de les obres.En idèntica situació pel que fa a aquest delicte es troba també l'exsecretari que havia estat condemnat per ometre l'informe preceptiu en l'expedient de llicència d'obres, on havia d'haver posat en relleu que els usos permesos en el sòl no autoritzaven l'activitat que es pretenia desenvolupar pel sol·licitant.
