El raquitisme ressorgeix a Espanya en nens i lactants immigrants

El raquitisme, una malaltia que es considerava a Espanya com una curiositat mèdica, està ressorgint els últims anys en nens i lactants immigrants, segons un estudi de la unitat d'endocrinologia pediàtrica de l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron de Barcelona. A Catalunya, de la seixantena de casos detectats en l'última dècada, la meitat es van registrar l'any 2001, l'últim de l'estudi.
El raquitisme ressorgeix a Espanya en nens i lactants immigrants
Salut

El raquitisme ressorgeix a Espanya en nens i lactants immigrants

El raquitisme, una malaltia que es considerava a Espanya com una curiositat mèdica, està ressorgint els últims anys en nens i lactants immigrants, segons un estudi de la unitat d'endocrinologia pediàtrica de l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron de Barcelona. A Catalunya, de la seixantena de casos detectats en l'última dècada, la meitat es van registrar l'any 2001, l'últim de l'estudi.
Actualitzat
El treball, elaborat pels doctors Diego Yeste i Antonio Carrascosa, assegura que el raquitisme o dèficit de vitamina D afecta de forma selectiva nens immigrants de raça negra o pell fosca procedents de l'Àfrica subsahariana i el Marroc, que s'alleten exclusivament amb llet materna i sense un suplement de vitamina D i que tenen una escassa exposició al sol. A Catalunya, segons aquest treball d'investigació, s'han registrat en els últims deu anys 62 casos de raquitisme en divuit centres hospitalaris, i trenta d'ells es van veure l'any 2001, que és l'últim sobre el qual han pogut recollir dades. A Espanya, el raquitisme era fins a l'actualitat una malaltia del passat, encara que segueix sent una causa de morbiditat en països en vies de desenvolupament, però amb els canvis demogràfics del nostre entorn i els fluxos migratoris està ressorgint a les societats occidentals. Segons l'estudi, que publica la revista "Medicina Clínica", les poblacions immigrants segueixen molt arrelades als seus hàbits socioculturals, com fer servir indumentària que cobreixen la major part del cos o mantenir una vida social que transcorre fonamentalment dins dels habitatges i amb escassa activitat a l'aire lliure. A més, segueixen fomentant la lactància materna, que sol ser exclusiva i molt prolongada, i aquest nou escenari sembla ser determinant perquè ressorgeixi el raquitisme. La forma de presentació clínica més freqüent en els lactants van ser convulsions per falta de calci, seguit per estancament de la talla i el pes i dificultats respiratòries, tot i que també s'han vist nens amb signes externs de raquitisme com deformitats costals, bombament de la frontanela, hipotonia muscular o dolor de les cames. Els nens de 6 a 12 mesos presentaven deformitats òssies i falta de pes i talla, i en els més grans d'un any el diagnòstic es va establir fonamentalment per l'evidència de deformacions òssies esquelètiques, presents en el 68% dels nens diagnosticats d'aquesta edat. El baix contingut de vitamina D de la llet humana, unit a l'escassa exposició al sol d'aquests nens i el potencial estat d'hipovitaminosi D de les mares gestants, pot també haver contribuït a la gravetat dels símptomes que presenten els pacients diagnosticats. L'exposició regular al sol és el millor mitjà fisiològic per prevenir el raquitisme, i s'estima que amb una exposició total de mans i cara de dues hores per setmana o de mitja hora a la setmana només amb el bolquer, els nens no necessitarien una aportació suplementària de vitamina D.