El president equatorià decreta l'estat d'excepció a Quito davant les protestes contra el govern

L'ordre d'excepció arriba després d'una setmana de protestes ciutadanes per la tornada al país el passat 2 d'abril de l'expresident Abdalà Bucaram, a l'exili durant nou anys i amb judicis pendents per suposada corrupció. El retorn de l'expresident ha estat possible gràcies a la reestructuració del Poder Judial a l'Equador al desembre passat. Diputats adeptes a Lucio Gutiérrez van suspendre dels seus càrrecs els magistrats de la Cort Suprema, i el nou president de la institució, Guillermo Castro, amic de Bucaram, va decidir anul·lar els judicis pendents contra l'exmandatari. Els opositors han titllat la remodelació de la instància judicial com a atemptat contra la Constitució i la independència de la justícia. I els ciutadans han protestat des de dimarts passat a la nit contra una maniobra que ha permès el retorn de l'expresident del seu ostracisme. Arran de les protestes, en un missatge televisat a la nació aquesta matinada, Gutiérrez ha explicat que el decret estableix "limitar els drets civils" de la Constitució "a la ciutat de Quito". Emparat per la cúpula militar, el president del país ha finalitzat el discurs demanant al seu poble que s'encomani a Déu. El suport de les Forces Armades, lamentat per grups de l'oposició, s'ha traduït en un missatge llegit en conferència de premsa pel cap del Comandament Conjunt, el vicealmirall Víctor Hugo Rosero. El militar ha recordat que l'estat d'excepció només regeix a Quito i que "el seu únic fi és recuperar la pau i l'ordre perduts en els últims dies" i que tan sols s'emprarà la força quan "les circumstàncies així ho mereixin". Rosero no ha especificat quines seran aquestes circumstàncies, però ha apuntat que reprimiran qualsevol situació que "alteri l'ordre i generi caos". Així mateix ha recordat els drets civils que queden en suspens: la lliure reunió i circulació, el d'informació i el de comunicació, i la inviolabilitat dels domicilis i la correspondència. Ha matisat que tot plegat no significa que s'actuï per evitar qualsevol d'aquestes accions, sinó que les forces de l'ordre actuaran quan es consideri que està en risc la pau ciutadana. L'edicte del president ha tingut una contundent resposta ciutadana. Desenes de milers de persones han sortit als carrers de la capital per desafiar el dirigent. De moment, durant tota aquesta nit, no s'han detectat enfrontaments entre la policia i els manifestants, a excepció d'unes detencions denunciades per un opositor. A causa de l'al·lusió de Rosero a la llibertat de premsa, uns 3.000 ciutadans s'havien aplegat al voltant de Radio la Luna, l'emissora mitjançant la qual s'havien convocat les protestes aquesta setmana, per defensar-la d'eventuals embranzides de les forces de l'ordre. Gutiérrez també ha rebut la resposta de l'oposició en forma de qualificatius com "dictador". El prefecte de la província de Pichincha, la capital de la qual és Quito, Ramiro González, ha informat per televisió que almenys deu persones havien estat detingudes i que l'únic responsable del que passi "serà el dictador Gutiérrez". L'alcalde de la capital, que ha lamentat el suport de les Forces Armades a la decisió presidencial, ha descrit la situació actual com la culminació del procés dictatorial que va començar el 8 de desembre passat, quan es van destituir els magistrats. "Aquest decret el que fa es desemmascarar la dictadura", ha glossat. Finalment, l'opositor Guillermo Landázuri, de l'Esquerra Democràtica, ha dit que espera aconseguir el suport de 50 de 100 dels diputats per reunir avui el Parlament i tombar la resolució presidencial. El president del Congrés, Omar Quintana, aliat del president de la nació, ha recordat que per dimarts, data en què arriba en visita oficial el president de Xile, Ricardo Lagos, l'agenda preveia un debat sobre la crisi judicial. No s'ha posicionat sobre la demanda opositora d'avançar la reunió a avui.